Pere

Pere

ACN Móra d'Ebre.-Les obres d'ampliació, millora i renovació tecnològica de l'àrea quirúrgica de l'Hospital Comarcal Móra d'Ebre han començat aquesta setmana. En concret, els treballs de la primera fase consistiran a construir una nova àrea d'adaptació al medi per a Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), una nova sala d'actes així com l'habilitació d'una nova sala per a tècniques endoscòpiques i altres procediments per a intervencions quirúrgiques de cirurgia menor ambulatòria. Salut ha destinat poc més d'un milió d'euros per fer aquesta actuació que no afectarà l'activitat del centre. Enguany, també està prevista una segona fase que permetrà la modernització dels quiròfans i de l'àrea quirúrgica i l'ampliació de la Unitat de Recuperació Postanestèsica (URPA).

 

Font: https://www.ccma.cat/324/comencen-les-obres-dampliacio-i-millora-de-larea-quirurgica-de-lhospital-de-mora-debre/noticia/3139511/

Ens agradaria poder celebrar un Sant Antoni com mana la tradició, però la pandèmia no ens deixa.
Farem un SANT ANTONI simbòlic ple d’il·lusió i més endavant, quan tot això passi, hi tornarem! Per això, ja podeu marcar al calendari el cap de setmana del 25, 26 i 27 de març perquè, si la pandèmia ho permet, ho celebrarem de valent!. Ara hem de respectar les normatives que ens marca el moment. Tot i així,
gaudim de la festa!
VISCA SANT ANTONI!!!

DIVENDRES 14
18:00h Repic de campanes de SANT ANTONI 2022.
Pregó de festa Major Online, per eBando. La festa ja pot començar!!!
Recordeu d’engalanar els balcons.

DISSABTE 15
9:30h Cercavila pels carrers del poble en honor a Sant
Antoni. Organitza: Els Majorals.
11:00h Benedicció dels animals. Organitza: Els Majorals.
11:00h Benedicció de coques de Sant Antoni. Organitza: Les Àguedes.
12:00h Missa major en honor a Sant Antoni.
13:00h Concert de la banda de Ginestar, a la carpa.
17:00h Gran Gimcana per tot el poble, per parelles. Inscripció al moment. Armaris de casa tremoleu que Sant Antoni ja és aquí.
(Premis per a les 3 primeres parelles.)

DIUMENGE 16
11:30h Passejada de rucs, per a totes les edats.
13:00h Cursa de rucs, al circuit habitual. Animeu-vos a participar! ( Premi per als 3 primers)

DILLUNS 17 (FESTA LOCAL DE SANT ANTONI)
De 10h a 14h. Inflables a la pista. Tots els actes es faran respectant les mesures COVID
del moment.

ACN Móra la Nova.-La companyia Renfe i el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova han signat un conveni de col·laboració per promocionar el tren com a mitjà de transport públic per arribar a l'equipament i visitar-lo. Segons el document, Renfe difondrà el museu moranovenc en els suports específics de comunicació i informació com màquines autovenda de la xarxa de Rodalies de Catalunya, a les pantalles de l'interior dels trens així com a la web i xarxes socials. El Museu, per la seva banda, facilitarà l'accés als usuaris de Renfe amb un 25% de reducció en l'entrada sobre la tarifa general, presentant a les taquilles del museu el bitllet o abonament de Renfe. La validesa del descompte serà d'una setmana respecte a la data de viatge del títol de transport.

El president de la companyia, Isaías Táboas, i el director del centre, Jordi Sasplugas, han signat aquest dijous el conveni que entrarà en vigor l'1 de gener de 2022. Tots dos han celebrat la posada en marxa d'aquest acord, reivindicant el paper clau del transport públic per avançar en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/acord-entre-renfe-i-el-museu-del-ferrocarril-de-mora-la-nova-per-fomentar-que-els-visitants-arribin-amb-tren/noticia/3136909/

Ens sap molt greu haver d’anul•lar la festa de cap d’any que teníem preparada a Garcia. La situació actual i les restriccions ens han obligat a cancel•lar-ho, amb l’esperança de poder-ho gaudir millor i amb tot el poble, l’any vinent.

D'aquí deu anys es preveu que els reactors nuclears d'Ascó I i II i de Vandellòs II tancaran, un tancament que pot suposar un sotrac econòmic per a les comarques dels voltants.

Per suavitzar-lo i fins i tot evitar-lo, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp, la Terra Alta, el Priorat i el Baix Ebre disposaran d'un fons de transició o de compensació de la Generalitat per adaptar les seves economies.


24 milions anuals

Aquest fons es finançarà amb el 20% de la recaptació de l'impost a les centrals nuclears creat a l'abril i, segons el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, suposarà uns 24 milions d'euros l'any.

L'objectiu és substituir part o la totalitat dels 3.000 llocs de treball directes de les centrals i els indirectes finançant projectes de reindustrialització, dels sectors agroalimentari i turístic i també amb noves tecnologies.

El fons es va anunciar la setmana passada, i arriba quan en molts dels municipis afectats ja estan intentant fer front als canvis que comportarà el tancament de les centrals.


El pla de la Ribera d'Ebre

Per exemple, a la mateixa Ribera d'Ebre, on hi ha les centrals d'Ascó, hi ha un projecte per revitalitzar el polígon industrial del Molló, entre Móra la Nova i Tivissa.

Inaugurat el 2012, només s'hi ha construït una nau, i està previst que d'aquí pocs mesos s'hi instal·li un laboratori de tecnologia 5G que s'espera que hi atregui més empreses.

És un projecte del Pla de Diversificació Socioeconòmica de la Ribera d'Ebre que persegueix el mateix que el nou fons de la Generalitat.

Josep Maria Pinyol, assessor d'aquest pla, és optimista i creu que encara són a temps d'evitar que el tancament de les centrals sigui traumàtic:

"Hem de tenir en compte que és una comarca de 22 o 23.000 habitants. Necessitem evidentment llocs de treball nous, però també com a zona rural, tot i que sigui una ruralitat molt peculiar la d'aquí, té més fàcil el canvi de paradigma que territoris més urbans que de seguida han d'ocupar un gran volum d'ocupació."

Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, espera que el fons ajudi a impulsar el Pla de Diversificació:

"Aquest fons nuclear podria ser la injecció que necessitem aquí a la Ribera d'Ebre, esperem que sigui una realitat aquest 20%, que pugui fer de motor, i per això és tan important saber en què volem ser competitius i en què volem treballar."

Falta lloc per als residus nuclears

Però el tancament de les centrals nuclears comporta més problemes, a més de la pèrdua de llocs de treball: no està clar on es podran guardar els residus nuclears.

Encara no s'ha concretat el magatzem central, i alguns dels de les centrals, com el d'Ascó, estan al 75% de capacitat, i en 5 anys quedaran plens.

Segons José Antonio Gago, director general de l'Associació Nuclear Ascó i Vandellòs, ANAV, això podria obligar les centrals a aturar-se molt abans que s'acabi el termini que els han donat ara:

"En el cas de Vandellòs no tenim contingència, si l'any 2027 per a la recàrrega de primavera no disposem del nou magatzem, la central s'haurà de quedar parada fins que aquesta instal·lació estigui operativa."


Tres assuts nous a l'Ebre

El tancament de les centrals també comportarà una reducció dràstica de l'energia produïda en aquestes comarques, i per això s'estan recuperant antics projectes hidroelèctrics per a l'Ebre.

En concret, l'empresa Sercosa impulsa la construcció de tres centrals noves a l'alçada de Garcia, de Benifallet i de Campredó, que seguirien el model de la que hi ha a l'assut de Xerta, de la mateixa Sercosa.

El projecte preveu construir 3 assuts amb una central hidroelèctrica a cadascun, a Garcia, a Benifallet i a Campredó

Xavier Vinyals, conseller delegat d'aquesta empresa, ha presentat fa pocs dies aquest projecte triple inicialment proposat el 1997, perquè creu que ara hi opcions per convertir-lo en realitat:

"Un dels motius per fer el rellançament és precisament perquè alguna gent ha après la paraula "sostenibilitat" i en aquests moments els que arrufaven una mica el nas no l'arrufen tant."

Els promotors de les noves centrals asseguren que no tindrien l'impacte dels pantans perquè els assuts deixen passar l'aigua i els sediments per sobre.

A més, afirmen que s'elevaria el nivell de l'aigua i això faria més fàcil i viable la navegació pel riu.

A favor i en contra

És un projecte que de moment compta amb el suport de diverses organitzacions empresarials, que ho veuen com una manera de revitalitzar econòmicament aquestes comarques.

És el que assegura Eugènia Cortijo, de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre:

"Ara estem pendents de l'aprovació del ministeri, però des de l'Associació d'Empresaris estem molt d'acord amb aquest tipus de projectes més encarats de cara a la sostenibilitat i el creixement econòmic del territori."

Però els tres nous assuts compten amb l'oposició d'entitats com la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que consideren que perjudicaran al Delta.

Segons Manolo Tomàs, portaveu de la plataforma, les centrals seran "un obstacle més al riu":

"No podem donar suport a aquest tipus de mesures perquè van totalment en contra de l'estratègia que tenim pensada per salvaguardar el delta i el territori. No volem que hi hagi més obstacles al riu, i això, ho vestim com ho vestim, és un obstacle més al riu."

 

Font: https://www.ccma.cat/324/lebre-afronta-en-deu-anys-la-fi-de-les-nuclears-amb-el-repte-de-reconvertir-leconomia/noticia/3133874/

ACN La Morera de Montsant.-L'àrea de protecció contra la contaminació lumínica del Parc Natural de la Serra del Montsant s'ha ampliat de 12 a 32 municipis. En un acte aquest divendres a la Morera del Montsant (Priorat), les vint noves poblacions han rebut el certificat de cel nocturn de qualitat per part de la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà. Així, tots els municipis del Priorat i nou de les Muntanyes de Prades -de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà- tenen aquest reconeixement. Això fa que sigui la zona més gran d'Europa en tenir el cel nocturn protegit. Alhora, el Parc Natural i diferents municipis han rebut el segell Destinació Turística Starlight, que reconeix la foscor del cel a la nit, la seva oferta turística associada i la potencia.

El 2018 el Parc Natural de la Serra de Montsant va ser declarat el punt de referència de l'àrea de protecció i s'hi van incloure dotze municipis, tots del Priorat: la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Gratallops, Margalef, la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Aquest divendres s'hi han afegit vint localitats més, fins arribar als 23 del Priorat i nou del Baix Camp i la Conca de Barberà que formen part de les Muntanyes de Prades: l'Albiol, l'Arbolí, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Capçanes, Falset, la Febró, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, Mont-ral, Porrera, Pradell de la Teixeta, Prades, la Torre de Fontaubella, Vallclara, Vilanova de Prades i Vimbodí i Poblet. Conjuntament conformen l'àrea de protecció lumínica més gran d'Europa i es passa de 305 km2 de superfície protegida a 738 km2. "És vostre, i és un recurs a explotar. És un projecte de cohesió territorial que empodera el territori", ha defensat Jordà, que ha afirmat que és un reconeixement "extremadament important". Una de les mesures que implica el reconeixement és canviar l'enllumenat públic de les localitats per passar a una llum carbassa que serà comuna per tota la zona, generada a partir de bombetes LED que modulen la intensitat. Aquesta llum té un impacte menor en la flora i la fauna, genera menys contaminació lumínica i permet un estalvi energètic de fins al 70%. El Departament d'Acció Climàtica obrirà una convocatòria d'ajuts per al 2022 per un valor global de 600.000 euros per ajudar les poblacions a canviar l'enllumenat. Efectes nociusEl cap del servei de prevenció de la contaminació acústica i lumínica del Departament d'Acció Climàtica, Sergi Aparicio, ha explicat que van mesurar la foscor de diferents parcs naturals de Catalunya. "Aquí és on vam trobar més qualitat de foscor. Tenim molts parcs naturals molt contaminats lumínicament per l'acció de zones urbanes. Però aquí el zenit és molt fosc", ha indicat. A més ha valorat que "la foscor és un bé escàs i, per tant, té un valor ambiental". Aparicio ha recordat que la contaminació lumínica altera espècies vegetals i animals; en el cas del Parc Natural de la Serra de Montsant, rapinyaires i onze espècies de ratpenats en situació de perill. Però també afecta el descans i la salut de les persones, tal com ha assenyalat Antonia Varela, directora de la Fundació Starlight: "El 60% dels vertebrats són dependents de la llum i la foscor naturals. La lumínica és la contaminació més desconeguda i intrusiva de les contaminacions, i pot generar malalties cardiovasculars o càncer en òrgans reproductors". També té efectes negatius per al medi ambient, ja que segons ha concretat, la sobreil·luminació "produeix el 8% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle", una xifra que en països com els Estats Units, Rússia o la Xina arriba al 27%.Segell turísticEntre les distincions que s'han lliurat hi ha el segell Destinació Turística Starlight, que la Fundació Starlight ha atorgat al parc natural, a dotze municipis del Montsant i a nou de les muntanyes de Prades. Es tracta d'un reconeixement a les zones que protegeixen la foscor del cel i que els posiciona com a destinacions adequades per a l'astroturisme i la distinció està validada per l'Organització Mundial del Turisme. Les localitats esperen que això els permeti impulsar-se turísticament i per posar en valor la zona. A banda, el pla d'actuacions de la zona protegida contempla accions diverses i durant el 2022 el Parc Natural crearà una xarxa de deu miradors astronòmics.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/larea-de-proteccio-contra-la-contaminacio-luminica-del-parc-natural-del-montsant-samplia-fins-als-32-municipis/noticia/3130803/

Molts dels veïns del Pinell de Brai s’ho tornaran a pensar abans de deixar els vehicles estacionats al carrer en les properes nits, almenys si tenen alternativa. I és que ahir diumenge, el poble es va despertar amb 53 vehicles amb alguna de les rodes punxades. Segons han confirmat els Mossos d’Esquadra, un veí del municipi va sortir dissabte a la nit i va començar a punxar les rodes dels vehicles que trobava estacionats al seu pas de manera indiscriminada, fins que un altre veí del poble va sentir el soroll i va traslladar el corresponent avís. L’home duia la caputxa de la seua roba d’abric posada però tot i això se’l va reconèixer, i ahir els Mossos van procedir a la seua detenció per un delicte de danys, per bé que ha quedat en llibertat amb càrrecs, segons ha determinat el jutjat.

L’Ajuntament ha emès dos e-bandos al veïnat per orientar els afectats per este acte vandàlic sobre com han d’actuar per presentar les corresponents denúncies. Alguns, però, s'han queixat a les xarxes socials perquè no resultava fàcil desplaçar-se ahir diumenge a la Comissaria dels Mossos a Gandesa per denunciar, amb els vehicles momentàniament immobilitzats per l'avaria provocada. 

 

Font: https://www.aguaita.cat/noticia/23584/pinell-brai-es-desperta-diumenge-amb-53-vehicles-amb-rodes-punxades

ACN Vilalba dels Arcs.-Sortir de la perifèria del món cultural garantint a la població de les comarques perifèriques el dret d'accedir a espectacles culturals. Aquest és l'esperit del projecte col·lectiu Nilak, una de les mesures incloses dins del Pla d'Impuls del Circ. La seva carpa itinerant romandrà obre portes aquest divendres a Vilalba dels Arcs (Terra Alta) programant, durant els pròxims quinze dies, actuacions, tallers i accions amb la població local. Els professionals del sector i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han aprofitat l'ocasió per fer balanç de les mesures del pla, posat en marxa el 2019 i que ha suposat una inversió pública d'1,1 milions d'euros en aspectes com la formació, les infraestructures, la promoció i la producció.

Nilak es presenta com un projecte cultural de col·laboració público-privada. Va rebre 70.000 euros com a guanyador del Premi Lluís Carulla 2020, de la Fundació Carulla. El Departament de Cultura, per la seva banda, ha aportat 50.000 euros per a la seva posada en marxa. El gran repte de la iniciativa, segons coincideixen els promotors, és descentralitzar els espectacles d'arts escèniques i garantir el dret dels habitants de comarques d'accedir a programació cultural, en aquest cas de circ."Una de cada quatre comarques de Catalunya no té cap equipament cultural en actiu. El 26% de comarques: això genera una desigualtat entre les persones. Davant d'aquest repte, Nilak proposa itinerar la carpa per aquestes comarques, promovent les arts escèniques, generant comunitats creatives, treballarà en xarxa per generar aliances a cada territori, també un impacte econòmic i un desenvolupament territorial", ha sintetitzat la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve. Una qüestió de "justícia social", ha emfasitzat el representant de l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), Jordi Príncep.La carpa té previstes estades de quinze dies a cada diferents municipis. Fins el 15 de novembre, romandrà a Vilalba dels Arcs. Després viatjarà cap a la Conca de Barberà i l'Alt Urgell, entre d'altres comarques. En el cas del municipi de la Terra Alta, s'han programat espectacle de circ d'acrobàcies de la companyia EIA; la dansa de Núria Guiu i el taller de fotografia creativa de Marta G. Cardellach.Es tracta d'una de les onze mesures que formen part del Pla d'Impuls del Circ (PIC), posat en marxa pel Departament de Cultura el passat 2019. La inauguració de Nilak, en aquest sentit, ha servit també perquè representants dels professionals del sector i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s'hagin reunit a la població de la Terra Alta per fer balanç de totes aquestes iniciatives, vuit de les quals encara s'implementaran fins al primer trimestre del pròxim 2022.Sortir de la "perifèria" culturalEl sector, que ha resultat també especialment afectat per les restriccions sanitàries derivades de la pandèmia de covid-19, aspira a guanyar centralitat dins del panorama escènic del país sortint de la "perifèria" de les activitats culturals. En aquest sentit, Príncep ha reivindicat la qualitat i el prestigi de les produccions de circ catalanes -sovint, amb major reconeixement extern que intern, asseguren- i ha reclamat una major visibilitat i reconeixement.Segons ha precisat, es tracta d'un conjunt de disciplines que vol anar més enllà del tradicional públic infantil i familiar, amb voluntat d'arribar també als adults. "No és només un llenguatge per a nens i nenes. És transversal", ha precisat. També ha reclamat sortir del format estrictes de les carpes, abraçant la possibilitat de programar espectacles en recintes com sales i teatres.Major inversió públicaGarriga, per la seva banda, ha coincidit amb els plantejaments i objectius que li han traslladat els professionals del sector. Ha recordat que el govern preparar ja una llei per garantir l'accés a la cultura de la població com a "dret inalienable". Segons ha precisat, la inversió pública destinada al sector del circ ha passat dels 1,5 milions d'euros ,l'any 2014 als 2,7 aquest 2021 -sumant les aportacions del PIC a les mesures per contrarestar els efectes de la pandèmia en el sector artístic-. La consellera ha defensat també la necessitat d'impulsar iniciatives público-privades com Nilak per garantir aquest impuls.Al marge del projecte col·lectiu itinerant inaugurat oficialment aquest divendres, el PIC preveu també altres mesures com 'Pobles de Circ', un circuit destinat a portar espectacles i tallers a poblacions de menys de 10.000 habitants d'arreu del país. També un projecte de circ social i comunitari, que celebra aquest cap de setmana una jornada a l'Ateneu Popular de Nou Barris, interpretant el circ com a mitjà per fomentar la justícia social i el desenvolupament personal i comunitari.El Pla també preveu iniciatives en matèria de formació, a través del Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel, l'únic del país autoritzat per la formació en matèria circense i amb 57 espais que sumen 5.500 alumnes. L'increment de la presència en els mitjans de comunicació; la incidència en els programadors i prescriptors; l'organització de trobades en línia amb programadors europeus per potenciar la contractació i visibilitat a l'exterior; així com la creació d'infraestructures de circ i la millora d'espais al territori, a partir de la convocatòria de subvencions específiques, complementen la graella e mesures en marxa.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/nilak-planta-la-carpa-a-vilalba-dels-arcs-per-garantir-lacces-a-espectacles-de-circ-a-la-poblacio-de-tot-el-territori/noticia/3128243/

ACN La Morera de Montsant.-L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha licitat el contracte per a redactar el projecte constructiu de la depuradora d'aigües residuals d'Escaladei, a la Morera de Montsant (Priorat). Amb un pressupost de licitació proper als 84.000 euros, es disposa fins el 18 de novembre per presentar ofertes. Un cop s'hagi licitat i adjudicat el projecte, hi haurà set mesos per redactar-lo. Actualment, Escaladei no disposa d'un sistema de sanejament en alta. El nucli té una xarxa de clavegueram en baixa, que recull les aigües residuals i les aboca a medi en un sol punt. Per tant, aquesta actuació garantirà l'adequada recollida i tractament de les aigües residuals i contribuirà a la millora mediambiental de la comarca.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/laca-construira-una-depuradora-daigues-residuals-a-escaladei/noticia/3128752/

ACN La Morera de Montsant.-La Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat ha engegat un projecte per fomentar que els cellers siguin energèticament autosuficients a partir de fonts renovables. De la mà d'un parell de tècnics especialitzats en la matèria ja han visitat la meitat dels cellers per tal de fer estudis individualitzats per dissenyar un pla adaptat a les seves necessitats que els permeti estalviar un percentatge important del cost de la factura. De moment ja hi ha diversos interessats en instal·lar plaques solars. En una fase posterior, els viticultors fins i tot plantegen que si els sobra energia la puguin traspassar als municipis i que aquests també avancin cap a l'autoconsum.

El president de la DOQ Priorat, Sal·lustià Àlvarez, apunta que sempre han tingut clar que cal posar en valor el territori i que "cal mantenir la qualitat en el conjunt del paisatge". Per això, rebutgen els grans projectes energètics que s'han posat damunt la taula en els darrers mesos, com ara parcs eòlics o la MAT. Però no donen l'esquena a les energies renovables, sinó tot el contrari. "Més que dir que no a tot, hem de tenir un sí. Sí, volem energia renovable, volem ser partícips de la revolució. Els cellers i el territori hi estem implicats", ha destacat.Des d'aquest plantejament van començar a idear un projecte propi per caminar cap a l'autoconsum. Ara es troben encara en la fase inicial. "Fem un recull de la realitat dels cellers. A partir d'aquesta anàlisi veurem com els cellers troben solucions puntuals. El següent pas serà com des de l'àmbit de la DOQ podem generar una energia per ser autosuficients. Estem fent l'estudi del model, d'allò que ens agradaria ser", detalla Àlvarez. El president valora molt positivament l'acollida que ha tingut la proposta entre els viticultors. "La gent en té ganes i el preu de la llum també fa que vulguin ser proactius. Un cop tinguin l'estudi individualitzat, alguns ho voldran fer el més ràpidament possible", avança. Un dels tècnics que acompanya l'entitat en el camí és el geògraf Sergi Saladié. Destaca que si el projecte es desenvolupa "incrementarà el valor de la marca DOQ Priorat i serà un element més, juntament amb el paisatge, que sumarà". Sobre l'etapa inicial d'anàlisi dels cellers, Saladié és conscient que potser no tots ho podran fer, ja sigui perquè no tenen prou espai, una bona orientació o dificultats econòmiques. Per aquests casos planteja fórmules comunitàries que permetin unir dos o tres productors. "Tècnicament no hi ha d'haver cap problema. Ara hi ha una limitació a l'hora de fer una comunitat energètica perquè el punt de producció i el de consum han d'estar a menys de 500 metres. Però amb una normativa europea això s'eliminarà en els propers mesos", detalla.60% d'estalviUn dels primers interessats en instal·lar plaques fotovoltaiques és el celler La Conreria d'Escaladei. "Fem vi ecològic des de fa temps i també volem una energia que vingui d'una font sostenible", explica Jordi Vidal, soci i director tècnic. En el seu cas mensualment consumeixen uns 8.000 quilowatts, i estima que amb la col·locació de les plaques poden arribar a estalviar prop d'un 60% de la factura. A més, acostumen a tenir problemes de subministrament: "quan plou se'ns en va la llum". Això els va obligar a comprar un generador per garantir el flux elèctric. "Amb les plaques i les bateries podríem ser bastant autònoms i no dependre de Fecsa, i més en processos que són una mica crítics", detalla. Es refereix a la climatització tant de la sala d'envelliment del vi com del condicionament de la verema i del procés de fermentació. Són els processos en els quals gasten més energia, però alhora són moments puntuals de l'any. Per això, el viticultor confia en poder instal·lar bateries que els permeti emmagatzemar l'energia fotovoltaica i poder-la usar quan més ho necessitin. I si no n'hi ha prou, mantindrien la connexió amb la línia actual i tenir, així, tres fonts diferents.Saladié està convençut que el sistema aportarà beneficis als viticultors i que s'estendrà. "Arreu d'Europa tenim exemples de projectes que van començar amb una o poques persones i després s'hi va sumar tothom. A més, en la conjunta actual de preus alts, els que tenen dubtes es decantaran quan vegin els avantatges de fer la transició des de baix", pronostica. "Passar pels preus que marquen des de l'IBEX 35 serà bastant insuportable per qualsevol economia, i pels cellers, també", afirma.Comarca sostenibleLa idea estratègica de la DOQ és començar pels cellers per, a partir de l'any que ve, traslladar la iniciativa als municipis i així que els municipis puguin fer el camí cap a l'autoproducció. Saladié creu que tot plegat es pot fer en un parell d'anys i "demostrar que la transició és possible fer-la ben feta". Per aconseguir-ho, els cellers podrien subministrar als pobles l'energia que els sobri, però la voluntat és que els municipis també siguin productors. "En alguns casos potser produiran el 60% del que necessiten, però potser poden compartir l'energia amb un altre poble", valora el geògraf.Segons explica Saladié, actualment al Priorat hi ha el parc eòlic de la Teixeta i un parell de molins al Molar. "Només amb això la comarca ja produeix més del 50% d'energia elèctrica renovable", indica. Aquest 50% és, de fet, l'objectiu que la Generalitat s'ha marcat per al 2030. De tota manera, pel geògraf el problema és que aquests aerogeneradors "no serveixen a la comarca" i, per tant, "ni l'energia ni els beneficis es queden aquí", sinó que van a altres territoris. "Cal que el 50% restant sigui també energia neta, però feta per i per a la comarca", sosté.Per fer tota aquesta transició energètica en els darrers mesos han aparegut els fons Next Generation EU de la Unió Europea. El president de la DOQ reconeix que ells són experts en vi, no pas en subvencions. Tot i això, reconeix que el Consell Comarcal del Priorat està al corrent de la iniciativa que desenvolupen, però creu que encara és aviat per parlar de quants diners necessitarien perquè encara estan fent l'estudi celler a celler. "Fins que no tinguem clar què hem de fer no sabrem com ho desenvolupem", raona.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/la-doq-priorat-impulsa-que-els-cellers-siguin-energeticament-autosuficients/noticia/3125836/

Ebando Garcia

  • ASSOSSIACIÓ DE DONES24 January 2022, 12:59 pm
    L'ASSOSSIACIÓ DE DONES COMUNIA QUE DEGUT A L'ESTAT DE LA PANDÈMIA, LA CELEBRACIÓ DEL SOPAR DE SANTA ÀGUEDA ES TRASLLADA  AL DIA 12 DE MARÇ SI LES CIRCUMSTÀNCIES ENS HO PERMETEN.
  • CENTRE DE FORMACIÓ D'ADULTS24 January 2022, 10:43 am
    Des del Centre de Formació d'Adults us informem que s'obre un nou període de preinscripció per al 2n trimestre del Curs de Formació Instrumental. Aquest ensenyament correspon a una formació bàsica adreçada a persones adultes que vulguin certificació en estudis primaris.  Per a més informació podeu consultar la nostra pàgina web www.cfaribera.cat, al correu info@cfaribera.cat o per telèfon al 977 40 27 79. Ens podeu a trobar a Móra d'Ebre, Av. Comarques Catalanes 103 (espai compartit amb l'Institut Julio Antonio).  
  • HORARI CONSULTORI MÈDIC24 January 2022, 9:57 am
    .
  • EMBUTITS + PEIX20 January 2022, 10:06 am
    QUI VULGUI COMPRAR FORMATGE, EMBUTITS, LLEGUMS, FRUITS SECS I ESPECIES A GRANEL QUE VAGI A LA PLAÇA A LA PARADA DE NATURAL ARBOÇ. QUI VULGUI COMPRAR SEITÓ I SARDINA DE LA LLUM, LLUCET Y MOLTA VARIETAT DE PEIX QUE VAGI A LA PLAÇA, AL PEIXATER D’AMPOSTA, HI SERÀ FINS LES 12H.
  • TALLER DE LA MEMÒRIA20 January 2022, 8:50 am
    ES COMUNICA QUE DEMÀ ES REPENDRÀ EL TALLER DE MEMÒRIA.