Un estudi de set centres d’investigació i universitats, entre les quals la URV a través del grup d’investigació de Lípids i Arterioesclerosi, ha demostrat que promou la capacitat de les lipoproteïnes d’alta densitat per extreure'l de les cèl·lules i eliminar l’organisme. Aquest oli d’oliva enriquit es pot considerar com un aliment funcional cardiosaludable
Una nova investigació ha demostrat que l’oli d’oliva verge enriquit amb els seus propis compostos fenòlics augmenta la capacitat de les partícules HDL (lipoproteïnes d’alta densitat) de transportar el colesterol dipositat a la paret arterial per a la seva eliminació de l’organisme, a través del fetge i l’intestí. El treball, publicat a la revista Biomedicines, ha estat coordinat per investigadors del CIBER de les àrees de diabetis i malalties metabòliques associades (CIBERDEM) i de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), l’Institut d’Investigació i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i amb la participació d’un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), la Universitat de Lleida i l’Institut de Ciències de la Vinya i del Vi-ICVV.

La investigació, realitzada en un model experimental de ratolí, ha permès avaluar que tant l’oli d’oliva verge enriquit amb els seus propis compostos fenòlics com els seus propis compostos fenòlics per sí mateixos, eren capaços no només de millorar la capacitat de les HDL per extreure colesterol de les cèl·lules macrofàgiques, si no també eliminar-lo de l’organisme. Aquest mecanisme és un reflex d’una de les funcions cardioprotectores de les partícules HDL.

“Els resultats del nostre estudi indiquen que l’oli d’oliva no enriquit, utilitzat com a control i com a base de preparació de l’oli enriquit, també va ser capaç de promoure aquesta funció cardioprotectora de les HDL. Tot i així, els resultats derivats de l’oli d’oliva funcional enriquit amb els seus propis compostos fenòlics, millorava notablement aquesta capacitat protectora ”, explica Joan Carles Escolà, investigador del CIBERDEM a l’Hospital Sant Pau de Barcelona i un dels principals responsables de l’estudi.

Un dels mètodes utilitzats per avaluar la capacitat d’extreure colesterol de les cèl·lules, el denominat eflux de colesterol en macròfags in vitro, “es va realitzar mitjançant un nou model fluorescent, i en conseqüència, es va aportar un mètode en l’estudi de les funcions de les HDL ”, apunta la investigadora de la URV Rosa Solà que va coordinar aquesta part del treball.

Els resultats d’aquesta investigació, junt amb els estudis previs dels grups implicats en aquest treball, permeten concloure que aquest oli d’oliva enriquit amb els seus propis compostos fenòlics es pot considerar com un aliment funcional cardiosaludable.

Una quantitat major de components fenòlics antioxidants i antiinflamatoris de l’oli
Els compostos fenòlics son substàncies naturals que es troben a les plantes, les fruites, les verdures, el cafè o la xocolata, entre altres aliments, i tenen propietats antioxidants i antiinflamatòries. “L’oli funcional utilitzat en aquesta investigació es va enriquir amb compostos fenòlics propis de l’oli d’oliva verge, fet pel qual el contingut d’aquests compostos és superior al que està present de forma habitual als olis d’oliva verge, gràcies a un procés tecnològic nou” destaca Montserrat Fitó, investigadora del CIBEROBN a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

Per aquest procediment de preparació, primer s’extrauen els compostos fenòlics, bàsicament els derivats d e l’hidroxitirosol de la pasta d’oliva de la varietat arbequina i posteriorment s’incorporen a l’oli en una concentració determinada. Fitó afegeix que d’aquesta manera “l’enriquiment permet el consum d’una major quantitat de components fenòlics antioxidants de l’oli sense incrementar el consum de grassa”.

Referència: Cedó, L.; Fernández-Castillejo, S.; Rubió, L.; Metso, J.; Santos, D.; Muñoz-Aguayo, D.; Rivas-Urbina, A.; Tondo, M.; Méndez-Lara, K.A.; Farràs, M.; Jauhiainen, M.; Motilva, M.-J.; Fitó, M.; Blanco-Vaca, F.; Solà, R.; Escolà-Gil, J.C. Phenol-Enriched Virgin Olive Oil Promotes Macrophage-Specific Reverse Cholesterol Transport In Vivo. Biomedicines 2020, 8(8), 266; https://www.mdpi.com/2227-9059/8/8/266

La música contemporània més experimental tornarà a tenir el seu espai a Lo Pati-Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, que per cinquè any consecutiu se suma a OUT·SIDE, el cicle de músiques inusuals que organitza la productora OUT· i que es du a terme als principals centres d’art contemporani de Catalunya. Aquest 2020, OUT·SIDE ofereix quatre projectes al voltant de la idea de contingut. Així, cadascun dels concerts programats incorporen un missatge que va més enllà de l’experiència sonora en ella mateixa: cançons d’amor, música religiosa, música i fenòmens sonors associats a idees polítiques i, finalment, música que es contempla a ella mateixa.

D’aquests quatre projectes, el que tindrà lloc a Lo Pati serà el de temàtica amorosa: Chansons d’amour, de l’ensemble Crossinglines. Serà aquest dissabte, 26 de setembre a les 7 de la tarda. Crossinglines és una formació musical vinculada a l’Auditori de Barcelona i especialitzada en música contemporània, però que aposta per establir un canal de comunicació entre la música que interpreta, no sempre fàcil d’entendre i digerir, i el públic que l’escolta. El concert Chansons d’amour proposa quatre peces per a veu i diferents instruments musicals (flauta, clarinet baix, trombó, llaüt i electrònica en viu) al voltant de l’amor, un tema molt recurrent pels compositors al llarg de tota la història de la música. El concert comptarà a més amb l’estrena de Go crystal tears, let your burning breath, de la compositora Montserrat Lladó. Aquesta peça és un encàrrec d’OUT·SIDE en col·laboració amb l’OSIC (Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural) i està basada en un text d’una composició de John Downland per a veu i llaüt, que també s’interpreta en aquest mateix concert. L’entrada és gratuïta però cal fer reserva prèvia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

La resta de concerts programats en aquest nou cicle d’OUT·SIDE són Religare,  a càrrec de l’Ensemble O vos Omnes, Halil Bárcena i Horacio Curti, a l’Arts Santa Mònica de Barcelona (3 d’octubre); Politikón, amb Ferran Fages, Haize Lizarazu i Miquel Vich Vila, entre altres, al Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (17 d’octubre); i Itself, amb Cosmos Quartet també al Tecla Sala (24 d’octubre).

Impulsada per l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre amb l’objectiu de difondre els valors de l’economia social i cooperativa tindrà lloc el proper 3 d’octubre a l’ermita de la Pietat d’Ulldecona

Tot i la situació de crisi sanitària que vivim, l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre ha apostat per mantenir aquest 2020 dins el seu calendari d’activitats Àgora, la fira de l’economia social de les Terres de l’Ebre, un dels seus principals cavalls de batalla a l’hora de difondre i donar visibilitat a iniciatives de cooperació i projectes basats en l’economia social, el cooperativisme i el consum responsable al territori. “La fira Àgora ha estat des dels inicis de l’Ateneu, una de les accions que més ens han servit  per acostar-nos a la gent del territori i per difondre a l’Ebre el model d’economia social i sostenible, per això creiem que en un moment com l’actual té més sentit que mai dur-la a terme”, argumenten els organitzadors.

La que serà la tercera edició de la fira Àgora tindrà lloc el proper dissabte 3 d’octubre i entre les novetats principals, a banda del canvi de dates –se celebrava a l’abril-maig i per raons òbvies es va haver d’ajornar-  cal destacar-ne el canvi d’ubicació. Així l’Àgora d’enguany s’ubicarà a l’ermita de la Pietat d’Ulldecona, un espai que s’ha escollit pel seu magnetisme i versatilitat, però sobretot perquè és un espai a l’aire lliure, una condició que l’adapta plenament a la situació actual ja que en espais oberts es redueix significativament el risc de contagi del coronavirus. També s’ha plantejat una fira amb un format més reduït. Així hi participaran una desena d’expositors, tots ells de les Terres de l’Ebre. El que no ha canviat són la filosofia i objectius de la fira, un dels quals és el d’estendre el missatge que l’economia social i el cooperativisme són un model econòmic viable i una alternativa vàlida al sistema capitalista imperant. De fet, sobre les possibilitats i oportunitats que representa l’economia social en parlarà en el marc de la fira, Jordi Garcia, de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i de la cooperativa L’Apòstrof qui presentarà una ponència que porta per títol L’economia social i solidària: una sortida a la crisi.

Es manté també l’objectiu d’arribar a un públic familiar, així hi haurà conta-contes a càrrec de Tataküa i l’associació Salvem lo Montsià. Sense oblidar la part més lúdica, amb un vermut musical  a càrrec dels Top Rànking de Sant Carles de la Ràpita, i un concert de la cantautora Laia Llach, la guanyadora del concurs a Instagram que va promoure fa uns mesos Cesk Freixas. Llach combina un repertori de cançons pròpies amb versions molt acurades de cantautors com el mateix Freixas i la seua actuació servirà de cloenda a la tercera edició d’Àgora.

Els expositors que han confirmat la participació a la fira Àgora d’enguany són Casa Luna, una entitat d’Amposta dedicada a la difusió de la criança conscient; l’Associació Espai Tataküa, que compta amb una escola bosc a Amposta; l’Espígol, espai de joc Waldorf d’Ulldecona; l’associació Salvem lo Montsià de defensa de les oliveres mil·lenàries; la cooperativa AvanTEbre, que treballa en diversos àmbits que van des de la prevenció del sexisme a través dels punts Lila fins a l’assessorament de restaurants i marques d’alimentació per adaptar-los a la normativa sanitària referent als al·lèrgens; Germans Callejón, una cooperativa de Godall que es dedica la reciclatge tèxtil a partir de la compra de roba gastada que utilitza per confeccionar draps o davantals; el col·lectiu Can Somiatruites, de Sant Carles de la Ràpita que treballa la divulgació cultural a través de la literatura i altres expressions artístiques; i la Segona Volta, entitat sense ànim de lucre dedicada a la recuperació i comercialització d'objectes de segona mà.

La fira s’estructurarà en tres espais clarament diferenciats: el de la fira, a l’exterior del recinte de l’ermita; el de l’escenari, a la plaça central on es faran el concerts i la ponència; i l’espai dels rostidors on hi haurà el conta-contes. Aquestes dos últimes zones tindran l’aforament limitat en 150 i 30 persones respectivament.

ACN Ascó.-Un grup de veïns d'Ascó (Ribera d'Ebre) ha creat la plataforma cívica 'Treball, treball i benestar per Ascó'. La primera acció que ja duen a terme vol exigir una millora dels accessos des de la C-12 al poble i a la central nuclear. Critiquen que l'actual encreuament és un "punt negre" de la carretera i demanen la instal·lació de bandes reductores de la velocitat i la millora del carril d'espera per sortir del complex nuclear. Han engegat mobilitzacions diàries al costat de la carretera amb un cartell que recomana circular-hi a 50 km\/h. La plataforma també naix per reclamar al govern municipal una millor gestió del pressupost públic - de més de 200 MEUR des de 1985-, que reverteixi en inversions i projectes de desenvolupament econòmic.

Les primeres accions que ha posat en marxa la Plataforma 'Treball, treball i benestar per Ascó' són per exigir una millora dels accessos des de la C-12 al municipi i al complex nuclear i al polígon. Mentre no s'executa el projecte de reforma de la carretera amb què el Departament de Territori ja preveu la creació d'una rotonda en aquest punt de l'Eix de l'Ebre, els veïns reclamen "actuacions primordials, ràpides i econòmiques d'executar". En concret, demanen que l'encreuament de la C-12 al seu pas per Ascó tingui una millor senyalització, bandes reductores de velocitat a l'entrada i sortida el pont que creua l'Ebre, i una sortida d'emergència "fiable" des de la central nuclear d'Ascó - denuncien que el carril d'espera actual és insuficient i molts cops s'hi queden travats camions de grans dimensions que bloquegen la circulació en sentit nord-. La plataforma recorda que en aquest punt de l'Eix de l'Ebre s'hi ha produït nombrosos accidents i tres persones hi ha perdut la vida. Des de fa uns dies, la plataforma protesta a peu de carretera. Suportat en un petit camió, des de l'andana mostren un cartell amb la petició que se circuli per l'encreuament i els accessos a Ascó a menys de 50 km\/h. Inscrit al panell hi demanen la instal·lació de bandes reductores de velocitat "per la seguretat de tothom". Com ha explicat el portaveu, Àngel Bret, aquesta acció es mantindrà fins a aconseguir "alguna cosa" i ha destacat que només amb la col·locació del cartell, els vehicles ja redueixen la velocitat. "Això ja modera una mica i és el que pretenem, que no passin més accidents", ha apuntat.La gestió d'una "fortuna" pública Però la plataforma 'Treball, Treball i Benestar' no naix només per millorar la seguretat viària sinó perquè al municipi s'hi comencin a fer inversions i a desenvolupar projectes que permetin afrontar el futur sense el suport econòmic de l'activitat nuclear i els llocs de treball que genera. Hi ha "inquietud" per la situació actual de la població i per la gestió dels equips de govern municipals, també l'actual. Tot i els astronòmics pressupostos anuals de què disposa el poble (de 1.660 habitants), l'entitat veïnal denuncia que les carències són múltiples i qüestiona la gestió que s'ha fet durant dècades d'aquests diners públics. "Els diners s'han gastat en paper, en projectes que no s'han executat", ha denunciat Bret. S'emparen en un informe analític encarregat fa uns anys per l'antiga Unió Empresarial d'Ascó. Aquest document fa un seguiment dels pressupostos de l'Ajuntament des que l'any 1985 va començar a rebre ingressos pagats per la central nuclear i fins al 2014. En els últims 25 anys, els comptes municipals d'Ascó han anat creixent, passant dels 850.000 euros de 1985 a màxims de 19,5 milions d'euros, a l'exercici 2011. En aquest document ja hi apareix la denúncia que ara fa seva la nova plataforma: que el salt quantitatiu dels pressupostos no s'ha traduït en "un increment notable de les inversions i dels serveis al municipi". L'informe quantifica que amb els ingressos de la central nuclear, cada habitant censat a Ascó hauria d'haver tingut un retorn econòmic d'1,25 milions d'euros en aquests anys. En canvi, s'assenyala que mentre les despeses de personal del consistori es van triplicar entre l'any 2000 i el 2014 -d'1 a 3 milions d'euros-, la inversió va passar del 58% del pressupost l'any 1991, al 3,81% l'any el 2011 - un descens del 55%-. Els últims anys Ascó ha tingut, de mitjana, uns 15 milions d'euros de pressupost anual, amb despeses d'inversió d'entre 3,5 i 4 MEUR anuals. Les propostes de la plataforma Les primeres propostes de la plataforma per diversificar l'economia municipal se centren en el sector primari. Animen a crear "finques agrícoles pilot d'última generació" i formar el jovent per gestionar-les, implementar una tercera zona de regadiu al municipi i sobretot ajudar a reactivar la Cooperativa Agrícola d'Ascó, que compta amb uns 300 socis però arrossega problemes de rendibilitat. La plataforma reclama que el pressupost públic deixi de destinar-se al "manteniment" del poble i serveixi per generar "desenvolupament i prosperitat". "El poble és més que una central nuclear i ha de ser un municipi amb un PIB important al marge d'aquesta activitat. Els veïns han de poder crear empreses i no haver de marxar o treballar com operaris de la nuclear", lamenten.

font: https://www.ccma.cat/324/un-grup-de-veins-dasco-es-planta-a-peu-de-carretera-per-demanar-mes-seguretat-als-accessos-del-poble-i-la-nuclear/noticia/3043017/

La destrucció en sentit positiu, el de canviar l’ordre establert i generar l’esperança de llibertat des de la lluita col·lectiva. Aquesta és la idea base sobre la qual pivota Sous les violons, la plage! la proposta que cabosanroque, el duo artístic integrat  per Laia Torrents i Roger Aixut, porta a Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre, dins el marc del festival d’arts sonores, visuals i digitals Eufònic 2020. La instal·lació interactiva consta de dos violins, una viola i un violoncel, penjats del sostre, que reprodueixen el Quartet de corda No. 66 en Sol major, Opus 77, de Haydn, un paradigma de la música clàssica, i es convida els visitants a arremetre’l a pedrades. Cada pedra que encerta el seu objectiu contribueix a descompondre el paradigma establert, com fan les revolucions. De fet, el mateix títol de l’obra remet a un dels eslògans del maig del 68 a París, Sous les pavés, la plage! (Sota les llambordes, la platja!), en què els manifestants arrancaven les llambordes dels carrers i les llençaven contra les institucions governamentals.

La instal·lació de cabosanroque, gairebé inèdita –només s’ha pogut veure a Barcelona i Granollers- es podrà visitar i interactuar-hi a partir d’aquest divendres 21 d’agost a Lo Pati, on s’hi estarà fins al 13 de setembre. La posada en marxa dins el pòrtic d’Eufònic, comptarà amb la presència dels dos integrants del grup, que de 5 a 8 de la tarda explicaran als assistents les característiques i interioritats de l’obra.

Paral·lelament, aquest mateix divendres i també dins el marc d’Eufònic es podrà veure L’ornitòleg amateur, de Nuno Vicente, el resultat d’una de les residències artístiques seleccionades per Eufònic i Lo Pati i que es podrà veure fins al 30 de setembre a l’Oficina de Turisme d’Amposta. Inspirat en les teories de James Lovelock, el percussor de la Teoria Gaya, que defensa que el planeta és un gran organisme viu on tot està connectat i el que passa a un lloc té conseqüències en un altre, Vicente presenta una obra en què fusiona en un mateix espai expositiu un vídeo poètic filmat al delta de l’Ebre durant la seua estada, amb una instal·lació de branques mortes dipositades pel temporal Glòria a diferents punts del litoral de l’Ebre. A aquestes branques els ha acoblat uns altaveus que reprodueixen els cants d’ocells extingits des de fa anys a la Península Ibèrica.

L’altre projecte vinculat a Lo Pati que es presentarà dins Eufònic 2020 són els resultats d’una altra de les residències artístiques seleccionades per Eufònic i Lo Pati, la de David Aguilar (Iruña, 1979) i Ander Fernández (Donostia, 1981), que aquesta setmana estan instal·lats a Balada per realitzar una exploració sonora i visual en forma de diari dels punts on van caure els llamps del temporal Glòria. Ho fan en col·laboració amb MónNatura Delta i el Lightning Research Group de la UPC. El resultat serà una mena de performance que mescla cinema, música i poesia. El presentaran el dissabte, 29 d’agost a l’Església Nova de Sant Carles de la Ràpita.

Finalment, Land Tape, el projecte d’autoretrats del paisatge a través d’aigua i tinta xinesa dipositada en cilindres de vidre, desenvolupat per la madrilenya Elsa Paricio també en residència artística a Balada, s’ajorna per a més endavant, per motius personals de l’artista.

El festival de les Terres de l'Ebre aposta per un format híbrid d'accions presencials i virtuals entre les quals destaca la primera immersió al món metavers de Playmodes

Les instal·lacions de artístiques de cabosanroque i Elsa Paricio a Lo Pati; Vacca al Museu de Tortosa i Marta Verde al Castell d'Ulldecona obriran la prèvia d'Eufònic aquest cap de setmana

Més necessari que mai davant l'allau de cancel·lacions generades per l'actual situació de pandèmia mundial, Eufònic, el festival d'arts sonores, visuals i digital-performatives de les Terres de l'Ebre irromprà amb força del 27 al 30 d'agost adaptat, això sí, als nous temps i amb totes les mesures necessàries per garantir la seguretat del públic i dels artistes participants. Així, en aquesta novena edició,  Eufònic ha reforçat alguns dels aspectes que caracteritzen el festival des dels seus inicis i formen part del seu ADN: les instal·lacions artístiques en espais singulars i les propostes de format més reduït. A banda d'això, aquest 2020 ha incorporat com a novetat accions telemàtiques entre les quals destaca la primera immersió al món metavers de Playmodes. Concretament, el tàndem de creatius catalans, coneguts per les seues instal·lacions i performances immersives, presenten Beyond, un túnel llarg i immersiu que juga amb els conceptes interior/exterior i llum/foscor, dins Sala sintètica / Synthetic room, el nou espai virtual del festival on només s'hi pot accedir amb avatar i en el qual també hi haurà, dins l'Eufònic Pro, una xerrada virtual amb avatar amb diversos experts en el món metavers. 

Entre les accions telemàtiques també cal destacar la de Ferran Fages i Carme Torrent, Angles tendres, als trulls del molí d'oli d'Ulldecona, un treball de dansa i so realitzat des d'un espai singular, que el converteix en una proposta única que només es podrà veure per streaming; o la peça de Miguel Espada, Post-mortem Rhapsody, una mena de somni en les parets de les Casetes de la Torreta, uns masos abandonats i inaccessibles prop de Sant Carles de la Ràpita. Una acció que només es podrà veure i escoltar via streaming.

Enric Casasses amb Don Simon i Telefunken, Magalí Sare, Lu Rois, Tarta Relena, Cruhda, Odina, la musica electrònica d'avantguarda, l'experimentació i la investigació sonora amb propostes com Lume, Zoon van Snook, Auver Less o Vacca, són alguns dels altres noms importants que passaran per Eufònic 2020, on enguany tenen també un pes important les apostes quilòmetre zero com la del duo Auver Less, integrat per dos ebrenques Mar Llopis i Núria Querol, formades al Conservatori de Música de Tortosa i l'ESMUC; o la del raper rapitenc Ophi, que debutarà presencialment dins el marc d'Eufònic 2020. Tota la programació del festival s'ha presentat aquest matí en roda de premsa a la glorieta de l'Escola Carles III de Sant Carles de la Ràpita. Es tracta d'un nou espai dins el mapa d'Eufònic a Sant Carles de la Ràpita i un dels escenaris principals del festival. Paral·lelament, el certamen manté com espai l'Església Nova i el Mercat Vell, però renuncia al pavelló firal, on hi havia les actuacions nocturnes.

D'altra banda, amb l'objectiu de regular l'aforament per garantir les mesures de seguretat, activitats que fins ara eren gratuïtes, com el vermut musical als Ullals de Baltasar, enguany passen a ser de pagament. "Les singularitats d'Eufònic com a festival no massificat, amb una combinació de propostes més populars amb d'altres més minoritàries i molt vinculat a un espai natural com el delta, l'han fet més adaptable als nous temps que d'altres esdeveniments d'aquest tipus", ha apuntat Vicent Fibla durant la roda de premsa. Per la seua banda, la regidora de Cultura, Èrika ha destacat l'aposta de l'Ajuntament per Eufònic i ha remarcat que se seguiran estrictament totes les mesures de seguretat per evitar qualsevol risc de contagi. "S'han adaptat els aforaments i serà necessari la reserva prèvia de places", ha especificat Ferraté tot remarcant que "la cultura és segura".

Pòrtic Eufònic

El dijous 27 d'agost l'espectacle Orbiten del poeta Enric Casasses amb Don Simon i Telefunken donarà el tret de sortida a l'Eufònic 2020 amb una combinació còsmica de poesia i pop electritzant, però aquest proper cap de setmana hi haurà una prèvia d'Eufònic amb la posada en marxa de diverses instal·lacions artístiques. Així, aquest divendres, 21 d'agost, al Centre d'Art Lo Pati, a Amposta obrirà Sous les violons, la plage, de cabosanroque, una instal·lació trencadora i interactiva que proposa al públic destruir de manera col·lectiva un quartet de Haydn. També a Lo Pati i a l'Oficina de Turisme d'Amposta, respectivament, es podran visitar a partir d'aquest mateix divendres les instal·lacions d'Elsa Paricio, Land Tape; i Nuno Vicente, El ornitólogo amateur, els resultats de dos de les residències artístiques convocades per Lo Pati i Eufònic.

Dissabte, 22 al Museu de Tortosa, hi haurà una doble proposta: la inauguració de la instal·lació sonora Gran Hall, de Vacca, i un concert de la pianista, compositora i cantant, Lu Rois. I finalment, diumenge 23, l'artista visual Marta Verde, presentarà al Castell d'Ulldecona la instal·lació Memories. A partir de la llum i la mateixa arquitectura, l'artista visual materialitza el fet imperceptible, la memòria interna oculta de l'espai. Aquest mateix diumenge i també a Ulldecona tindrà lloc la teleacció Angles Tendres, de Ferran Fages i Carme Torrent.

L'ajuntament de Garcia, ha habilitat una nova zona d'aparcament darrere la parada d'autobús. Aquesta zona, té com a objectiu descolapsar zones del poble on habitualment hi ha saturació de cotxes aparcats. Esperem que se'n faci un bon ús.

Ja han sortit publicades les 4 propostes que podran ser elegides per als pressupostos partitipatius 2020 a Garcia. 4 propostes, que ha fet arribar la gent del poble per a que 1 d'elles, es dugui a terme durant el 2021. Pot votar tothom que estigui empadronat i sigui major de 14 anys, fins el 28 d'agost, a les oficines de l'ajuntament. Aquestes són les propostes:

ACN Flix.-Els Mossos d'Esquadra han desmantellat un cultiu de 1.796 plantes de marihuana en una finca de Flix (Ribera d'Ebre). Fa uns dies una patrulla va localitzar la plantació mentre patrullava pels voltants de la població i dijous passat un dispositiu de la policia catalana es va personar a la finca per tal de confiscar la droga. Les plantes, de diferents mides i estats, estaven situades en diversos bancals. Els agents van poder interceptar i detenir un dels responsables del cultiu, el qual vivia en un petit magatzem, però un altre va fugir a peu. La investigació continua oberta per tal de localitzar i detenir la resta d'implicats. L'arrestat, de 30 anys, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició del jutjat de Falset.

Font: https://www.ccma.cat/324/els-mossos-desmantellen-una-plantacio-de-1-800-plantes-de-marihuana-a-flix/noticia/3040793/

ACN Falset.-El Banc de terres del Priorat segueix incrementant la seva oferta, malgrat la pandèmia de la covid-19, i ara mateix ja compta amb 176 finques, el que representa un increment del 34% en relació a principi d'any. Paral·lelament, també creix el número de demandants, entre els quals un 24% són persones de fora del Priorat que voldrien instal·lar la seva residència a la comarca i fer un canvi de vida; una tendència que ha anat en augment els darrers mesos, segons informen fonts del Consell Comarcal, ens que gestiona el Banc de terres. Es va crear per dinamitzar la gestió de l'espai agrari i mediar entre propietaris de finques susceptibles a ser aprofitades i persones que volen recuperar-les mitjançant acords -parceria, arrendament, cessió, etc.

Tot i que el Banc de terres va començar a treballar de portes endins el gener de 2019, no va ser plenament operatiu fins al mes d'octubre de l'any passat. Segons fonts del Consell Comarcal del Priorat, l'emergència sanitària de la covid-19 no ha representat una aturada en l'activitat del Banc de terres, que ha formalitzat diversos acords telemàticament durant els mesos de confinament. Concretament, al llarg del confinament, es van signar quatre acords entre propietaris i demandants, que no es coneixien prèviament ni tan sols s'havien vist les cares. "El Banc de terres ofereix confiança i dóna plenes garanties a les persones que s'hi apunten, ja que compta amb assessorament jurídic especialitzat i garanteix la seguretat jurídica dels acords per a totes les parts", afirma el president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia. Les 176 finques ara inscrites al Banc de terres sumen un total de 239 hectàrees i pertanyen a 39 propietaris. La tipologia de finques és diversa. Tot i que hi ha un percentatge elevat de finques forestals, n'hi ha de tot tipus: trossos abandonats, però també també finques productives a punt per entrar-hi a treballar. Les terres estan distribuïdes entre gairebé tots els pobles del Priorat i hi ha representats una important diversitat de conreus: horta, olivers, ametllers, avellaners i vinya. Algunes finques disposen d'instal·lacions complementàries, com és el cas de cabanes de tros i algun petit magatzem. Entre les ofertes també n'hi ha que compten amb masos abandonats, una petita granja i un petit celler.El perfil dels demandants: joves agricultorsPel que fa al perfil dels 49 demandants inscrits, el grup majoritari són professionals agrícoles en actiu o persones de menys de 40 anys que, recentment, han fet la incorporació com a joves agricultors o són a punt de fer-la. Un 40% dels demandants viu a la comarca del Priorat, mentre que hi ha un 24% de persones que voldria venir a viure a la comarca. Segons el Consell, es tracta de persones que afirmen voler fer un canvi d'estil de vida i que tenen alguna mena de formació agrària. Gairebé la meitat desitjarien viure en un mas amb una finca per poder desenvolupar el seu projecte. Entre els perfils de demandants també hi ha petites empreses, persones que busquen una terra per a l'autoconsum o fins i tot professionals agraris residents en altres comarques catalanes. La vinya, el conreu més demandatPel que fa als acords formalitzats a dia d'avui, són un total de deu, mentre que n'hi ha altres tres en mediació. Tot i que la vinya segueix sent el conreu més demandat, entre els darrers acords n'hi ha diversos que han tingut com a protagonistes finques de fruita seca i d'olivers. Les finques en oferta poden consultar-se en el següent link: http:\/\/pectpriorat.cat\/finquesDes del Consell Comarcal es recorda que donar-se d'alta com a usuari del Banc de terres és un tràmit senzill, que pot fer-se tant a la seu de l'ens, a Falset, com als ajuntaments de la comarca. La fitxa d'usuari, ja sigui com a propietari o demandant, també es pot descarregar a la pàgina web del Consell.El projecte del Banc de terres està inclòs en el Programa Estratègic de Competitivitat Territorial (PECT) Priorat-Montsant-Siurana, que compta amb el finançament dels fons FEDER de la Unió Europea i que coordina el Consell Comarcal del Priorat. Alhora, és una iniciativa inclosa, com a actuació, en el Sistema de Gestió del Paisatge, que s'ha desplegat en el marc de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Font: https://www.ccma.cat/324/el-banc-de-terres-del-priorat-segueix-creixent-malgrat-limpacte-de-la-covid-19/noticia/3035752/