ACN Móra d'Ebre.-L'àliga cuabarrada es torna a reproduir a la zona de la Picossa, al terme municipal de Móra d'Ebre, una dècada després que ho fes per última vegada. Així ho han constatat tant el Cos d'Agents Rurals com l'Ajuntament de Móra d'Ebre. Per afavorir la reproducció de l'espècie, el consistori va instal·lar rètols informatius a l'espai de Sant Jeroni i va regular també l'accés a determinats camins del terme municipal. Això, asseguren, ha possibilitat que aquest passat 2019 hagi nascut un nou exemplar d'àliga cuabarrada. L'últim naixement del qual es tenia coneixement datava del passat 2009. En una reunió el passat divendres, els Agents Rurals van reconèixer el compromís i col·laboració de l'Ajuntament en aquesta iniciativa.
La projecció del documental “Fabricando mujeres” aquest dijous a Gandesa enceta un cicle de cinema social per fomentar el debat sobre temes com la violència masclista o el despoblament rural
La relació entre les violències masclistes i el consum convencional són cada dia més evidents. Una relació que es manifesta en els estereotips femenins amb que es publiciten les principals marques, en la taxa rosa o en la contradicció entre la lògica del capitalisme, basat en l’acumulació de benefici econòmic, i la lògica de la cura de la vida humana i de la natura. Aquest és el tema que analitza Fabricando mujeres, un documental dirigit per la productora Al Borde Films per al SETEM a partir de l’estudi ¿Consumimos violencia? Un estudi que es va autodefinir com un procés col·lectiu d’aprenentatge i de creació de coneixement sobre les violències masclistes i el consum. Tant l’estudi com el documental analitzen quatre àmbits concrets on es manifesten aquestes violències contra la dona: el de l’alimentació, el dels productes de la llar, el de l’estètica i el de la mobilitat.
Fabricando mujeres serà el primer d’una sèrie de documentals i pel·lícules que l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre programarà al llarg de l’any amb l’objectiu de difondre els valors de l’economia social i el consum responsable al territori. “La idea és fer diversos passis en diferents municipis per tal d’arribar a més gent”, apunten des de l’Ateneu. Amb aquesta primera projecció, l’Ateneu se suma als actes commemoratius del Dia Internacional de la Dona (8 de març) i es faran tres passis: el primer aquest dijous 5 de març a la Biblioteca de Gandesa (18:30 hores); el segon, el diumenge 8 de març al Casino Recreatiu d’Amposta (19:00 hores); i el tercer, el dijous 12 de març a l’auditori Sixto Mir de Sant Carles de la Ràpita (20:30 hores).
No és la primera vegada que l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre promou la projecció de documentals sobre temes d’economia social al territori, però fins ara ho havia fet de manera esporàdica. Amb la nova etapa de l’Ateneu es vol reforçar aquesta aposta pel cinema com a eina per crear consciència amb més projeccions i es farà una selecció de temes que puguin tenir un especial interès al territori. Així, el segon documental que es projectarà serà Barbecho, en el corazón del despoblamiento, un documental de la Unión de Pequeños Agricultores i Ganaderos (UPA) sobre el despoblament rural a l’estat espanyol i un tema que afecta de ple a les Terres de l’Ebre. Les projeccions de Barbecho encara no tenen dates concretes però es realitzaran en diversos municipis ebrencs que clarament pateixen els efectes del despoblament.
ACN Falset.-El Consell Comarcal del Priorat ha informat que presentarà al·legacions a la nova proposta de cabal ecològic per al riu Siurana que ha fet pública la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). El Consell ha considerat "absolutament insuficient" el cabal ecològic proposat. El president del Consell, Xavier Gràcia, ha afirmat que "sembla que la CHE no sigui conscient de fins a quin punt les circumstàncies que van fer possible la desviació d'aigües del riu Siurana al pantà de Riudecanyes han canviat completament, i que allò que cal és recuperar la gestió del Siurana, que ara és un riu mort". A més, ha defensat la fi del desviament al pantà.
La CHE ha publicat la proposta de cabals ecològics per als rius que formen part de les conques de l'Ebre, en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027. Per al riu Siurana, la CHE preveu incrementar el cabal ecològic respecte el volum d'aigua que circula actualment fins als 37 litres per segon de mitjana al llarg de l'any, fet que suposa aproximadament doblar el règim actual.El govern del Consell Comarcal del Priorat va insistir en el plenari celebrat aquest dimarts en que seguirà defensant davant la CHE la total eliminació de la concessió,, o una reducció substancial, del cabal concedit. La intenció és assegurar la conservació dels hàbitats i les espècies de l'ecosistema del riu Siurana, "que és un dels valors ecològics fonamentals de la comarca i que avui dia es troba greument amenaçat", segons l'ens.La sol·licitud prioratina a la CHE parteix de la premissa que la llei reconeix la possibilitat que les concessions d'aigua es revisin quan pugui certificar-se que han variat els supòsits que existien en el moment de ser atorgades. Igualment, el Consell ha apuntat en un comunicat que "la llei preveu que les concessions per a l'abastiment de poblacions i regadius podran revisar-se en els supòsits en els quals s'acrediti que l'objecte de la conessió pot complir-se amb una dotació menor". El Consell també ha argumentat que "l'existència de la concessió perjudica directament els valors naturals del riu Siurana que la pròpia administració va decidir dotar de protecció ambiental".Per la seva banda, la Plataforma Riu Siurana també va avançar que presentarà al·legacions als cabals proposats per la CHE.
ACN Móra la Nova.-Els Mossos d'Esquadra i vigilants municipals de Móra la Nova (Ribera d'Ebre) van detenir dimecres passat un home de 27 anys com a presumpte autor d'un delicte de tràfic de drogues. Els fets van tenir lloc al voltant de la una de la matinada en un control policial a la carretera C-12, durant el qual es va aturar un vehicle que desprenia una forta olor a marihuana, un fet que juntament amb el nerviosisme de l'ocupant, va cridar l'atenció dels vigilants municipals. En l'escorcoll del vehicle es va trobar una bossa i diversos embolcalls de marihuana, així com també cocaïna. Al para-sol mòbil del conductor els agents van trobar-hi més de 300 euros.
L'home va quedar detingut i també denunciat administrativament pels agents de trànsit per donar positiu en el test de drogues. El mateix dia va passar a disposició del jutge de guàrdia de Falset, que va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre enceta nova etapa amb energia renovada, nous reptes, nova imatge corporativa i noves oficines a Amposta. Estan situades al carrer Eugeni Ribera número 16, i s’han inaugurat aquest dijous a la tarda en un acte obert a la ciutadania, en el qual s’ha posat de manifest que durant els quatre anys que fa que aquest projecte s’ha implantat al territori, el cooperativisme i l’economia social han anat guanyant presència a les Terres de l’Ebre. L’anterior local, compartit amb altres entitats vinculades al tercer sector, s’havia quedat menut. Les noves instal·lacions del carrer Eugeni Ribera també són un local compartit, en aquest cas, amb el Centre Especial de Treball de la Fundació Astres i l’empresa d’inserció Eina activa, però compta amb més espais de treball i sales de reunions. A més a més, se les ha dotat de personalitat pròpia a través d’un mural realitzat pel dissenyador ampostí Hernan en H que reflecteix els valors del cooperativisme i la solidaritat fent servir el seu peculiar estil distès i irònic.
L’objectiu principal de l’Ateneu continua sent impulsar i acompanyar el cooperativisme i l’economia social al territori, i en aquesta nova etapa s’ha fet un esforç descentralitzador per tal d’apropar al màxim els serveis de l’Ateneu al conjunt de les Terres de l’Ebre. Així, al marge d’Amposta, l’Ateneu Cooperatiu també tindrà oficina tècnica a Tortosa, al Viver d’Empreses; i a Gandesa, al Centre Empresarial. Això ha representat un lleuger increment de la plantilla de l’Ateneu que ha passat de 4 a 5 tècnics. “Creiem que és important aquesta descentralització perquè millora la nostra visibilitat, a l’hora que facilitem l’accés als nostres serveis”, apunten des de l’equip tècnic de l’Ateneu.
Precisament aquest dijous al matí ha tingut lloc una trobada a Gandesa al Centre Empresarial de la Terra Alta on estarà situada la tècnica de l’Ateneu. Es tracta d’un espai cedit per l’Ajuntament de Gandesa que passa a ser entitat col·laboradora de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre. Actualment, aquest projecte està integrat pels ajuntaments d’Amposta, Ulldecona i Tortosa; les fundacions Astres, Gentis i Ulldecona, i les cooperatives Surtdecasa, EPI, ALC Assessors i Ateneu informàtic.
Aquest cap de setmana s'ha estrenat el rentador de maquinària agrícola i vehicles, proposta que va ser la triada per la participació dels veins de Garcia en els pressupostos participatius del 2019.
Està situat al costat de la bàscula de la cooperativa agrícola i esperem que se'n faci un ús responsable i cívic.
El passat 27 de febrer de 2020, ha tingut lloc una sessió plenària l'Ajuntament de Móra d'Ebre en la qual s'ha adoptat els acords següents:
A les 19:00 tindrà lloc la inauguració de l’exposició Tonalitats afectives, una mostra que recull algunes de les instal·lacions que es van poder veure a les Terres de l’Ebre el passat estiu i d’altres de noves. L’acte consistirà en una visita comentada a càrrec d’alguns dels autors de les instal·lacions.
Aquesta exposició instal·lada a la segona planta de l’Arts Santa Mònica es podrà visitar fins al 29 de febrer.
El cap de setmana vinent, 7 i 8 de febrer tindran lloc les actuacions musicals audiovisuals, performances, accions sonores i presentacions a càrrec de NSDOS, que és novetat a l’Eufònic Urbà, i de Clara Brea, Jordi Salvadó, Sam Aaron, dvdv, Balfa i William Luke Valerio que ja van actuar a l’Eufònic de les Terres de l’Ebre.
Eufònic Urbà, l'extensió urbana del festival que se celebra a Terres de l'Ebre a finals d'estiu, torna a l'Arts Santa Mònica de Barcelona de l'1 al 29 de febrer. Ho fa amb una novetat important: l'exposició Tonalitats afectives, que ocuparà durant tot el mes de febrer la segona planta del centre d'art de les Rambles. Es tracta d'una proposta que recull instal·lacions que es van poder veure a les Terres de l'Ebre el passat estiu i d'altres de noves, unides per un mateix fil conductor. Així hi trobem sis artistes que en paraules del director d'Eufònic, Vicent Fibla, "es vinculen al gest líquid, i fan servir el procés indeterminat i la involuntarietat creativa com a eines de treball i processos de reflexió". Ho fan per parlar d'efectes i preocupacions globals, com ara l'inexorable canvi climàtic, o explorar les emocions experimentant amb l'aleatorietat dels algorismes o la memòria de l'espai.
Tres de les sis propostes que formaran part d'aquesta exposició han tingut el seu protagonisme dins Eufònic a les Terres de l'Ebre: Phase Transition, la instal·lació de Kathy Hinde, al centre d'Art Lo Pati, que amplifica el so del desgel en una mena de banda sonora del canvi climàtic; Piedras del camino, d'Oscar de la Fuente, fruit de la seua residència a Balada, durant la qual va enregistrar el paisatge sonor del Delta per transmetre'l a través de les pedres extretes del camí natural d'Amposta fins la desembocadura; i Aresta de Marc Vilanova, una simfonia musical i lumínica de vuit saxòfons autònoms que es va presentar a l'edició del 2018 d'Eufònic, al Museu de Tortosa, amb la qual Vilanova explorava el component emocional de la música fent servir la intel·ligència artificial per compondre-la. Tres propostes que a l'Arts Santa Mònica es complementaran amb Aquaphoneia, dels canadencs Navid Navab & Michael Montanaro, una impressionant instal·lació que és una estrena a l'Estat espanyol, i que com la de Kathy Hinde juga amb el component líquid del so, però en aquest cas amb les vibracions de la veu i l'aigua destil·lades; Artificial Remnants i Neural Zoo de Sofia Crespo, artista resident a Berlín que va participar a Eufònic Campus a Sant Carles de la Ràpita explicant el seu treball basat en la creació a través d'estructures neobiològiques. I finalment Raquel Meyers que, amb Thread of Fate i Myopia for the Future, explora el potencial creatiu de la tecnologia vintage i l'obsolescència programada.
Aquesta exposició, que s'inaugurarà el dissabte 1 de febrer, permetrà allargar durant tot un mes la presència d'Eufònic a l'Arts Santa Mònica. El cap de setmana següent, el 7 i 8 de febrer, tindran lloc les actuacions audiovisuals, performances, accions sonores i presentacions. Algunes com les de Clara Brea i de Jordi Salvadó són fruit d'una residència artística sobre el terreny, a la residència de Balada de Lo Pati, i reivindiquen el potencial creatiu del delta de l'Ebre dins l'àmbit de l'art sonor. D'altres com Sam Aaron o dvdv, o els artistes locals Balfa (Vinaròs) i William Luke Valerio (Amposta), van actuar a l'Eufònic de les Terres de l'Ebre, mentre que la performance del francès NSDOS, que vincula música, dansa i experimentació visual, és una de les novetats de l'Eufònic Urbà.
La llúdriga ja cria a la reserva natural de Sebes. És un important descobriment que ha fet el Grup de Natura Freixe, l'entitat que gestiona la reserva.
La gran diversitat d'hàbitats de la reserva de Sebes, un dels espais naturals més importants de les Terres de l'Ebre, la converteix en clau per a la conservació de la biodiversitat. A les seves illes fluvials hi busquen refugi sobretot els mamífers carnívors: llúdrigues, i també guineus, teixons, fagines i genetes.
En una d'aquestes illes fluvials, els tècnics de la reserva hi tenen instal·lades diverses càmeres per enregistrar els moviments dels animals. L'última revisió de les gravacions, fa dos dies, els ha donat la sorpresa: un vídeo on apareix una cria de llúdriga amb la seva mare. Una prova inequívoca que l'espècie -Lutra lutra- cria a la zona.
Arnau Pou, biòleg i responsable de l'àrea de conservació del Grup de Natura Freixe, no pot amagar l'alegria. Alegria doble: per una banda, la llúdriga cria; per l'altra, la demostració de la qualitat de la reserva, perquè aquest mustèlid només viu en rius molt nets.
"Que hi hagi llúdriga a la zona és senyal que l'hàbitat té una bona qualitat. Trobar-la amb una cria encara dona més senyals, i de fet deixa moltes portes obertes, perquè podem començar a plantejar la reserva com un gran reservori per poder dispersar tots aquests joves que van criant aquí aigües avall en aquest tram final de l'Ebre."
De fet, ja fa temps que es té constància de la presència de la llúdriga al tram català de l'Ebre, després de moltes dècades sense tenir-ne notícies. El 2001 se'n van trobar excrements a la reserva de Sebes i fa deu anys que se'n capten imatges regularment a la zona.
I des del mirador, alguns fotògrafs de natura han aconseguit amb molta paciència, fotografiar-ne; Un exemple, aquesta fotografia de Batiste Estopà:
La recuperació de la llúdriga va començar als Aiguamolls de l'Empordà
Als anys 90, veient la regressió de l'espècie a Catalunya, es va engegar el Projecte Llúdriga des del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà per tornar-la a reintroduir a les conques de la Muga i el Fluvià. Fins i tot, se'n van anar a buscar exemplars salvatges a Extremadura. El projecte va ser un èxit, i no solament les llúdrigues van tornar a poblar els Aiguamolls, sinó que es van continuar escampant. Actualment, es troben a la majoria de rius de Catalunya.