ACN Falset - La Denominació d'Origen Montsant ha establert un sistema de distintius que indicarà el procés de comercialització dels vins. El consell regulador ha fixat tres categories per detallar l'origen de les ampolles, que diferenciaran entre si provenen d'un viticultor-elaborador, un elaborador-embotellador o una empresa comercialitzadora. La presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, ha explicat a l'ACN que l'objectiu "és augmentar la transparència de cara els consumidors i garantir la traçabilitat del producte". Just ha detallat que l'organisme hi ha treballat durant els darrers quatre anys i ha posat en valor que s'ha aconseguit el consens de tots els membres de la DO.

"Volem demostrar i treballar amb transparència. A vegades les etiquetes no diuen tot el que és un vi", ha destacat la presidenta. Les tres categories fan referència a diferents maneres de comercialitzar el vi. Tot i el temps que hi han estat treballant, Just ha reconegut que l'operació policial contra l'empresa Reserva de la Tierra -que hauria venut de manera fraudulenta vins de diferents DO tarragonines- ha precipitat una mica la decisió. Amb tot, els segells s'aniran col·locant a les ampolles de manera progressiva i d'aquí dos anys ja estarà totalment establert.

Així, el distintiu de 'viticultor-elaborador' el tindran els cellers que tenen les seves vinyes i que elaboren els seus vins. El segell d''elaborador-embotellador' el duran els cellers que tenen més demanda de la que poden abastir amb la seva pròpia producció i que han de comprar partides de raïm o vi a altres cellers i viticultors per, després, embotellar-les. Finalment, la categoria de 'comercialitzadora' s'ha reservat per aquelles empreses que no tenen un celler i que únicament intervenen en la comercialització del vi, a partir de comprar partides i embotellar amb la seva marca.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/els-vins-de-la-do-montsant-duran-un-distintiu-que-nindicara-el-proces-de-comercialitzacio/noticia/3154783/

ACN La Morera de Montsant.-L'àrea de protecció contra la contaminació lumínica del Parc Natural de la Serra del Montsant s'ha ampliat de 12 a 32 municipis. En un acte aquest divendres a la Morera del Montsant (Priorat), les vint noves poblacions han rebut el certificat de cel nocturn de qualitat per part de la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà. Així, tots els municipis del Priorat i nou de les Muntanyes de Prades -de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà- tenen aquest reconeixement. Això fa que sigui la zona més gran d'Europa en tenir el cel nocturn protegit. Alhora, el Parc Natural i diferents municipis han rebut el segell Destinació Turística Starlight, que reconeix la foscor del cel a la nit, la seva oferta turística associada i la potencia.

El 2018 el Parc Natural de la Serra de Montsant va ser declarat el punt de referència de l'àrea de protecció i s'hi van incloure dotze municipis, tots del Priorat: la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Gratallops, Margalef, la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Aquest divendres s'hi han afegit vint localitats més, fins arribar als 23 del Priorat i nou del Baix Camp i la Conca de Barberà que formen part de les Muntanyes de Prades: l'Albiol, l'Arbolí, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Capçanes, Falset, la Febró, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, Mont-ral, Porrera, Pradell de la Teixeta, Prades, la Torre de Fontaubella, Vallclara, Vilanova de Prades i Vimbodí i Poblet. Conjuntament conformen l'àrea de protecció lumínica més gran d'Europa i es passa de 305 km2 de superfície protegida a 738 km2. "És vostre, i és un recurs a explotar. És un projecte de cohesió territorial que empodera el territori", ha defensat Jordà, que ha afirmat que és un reconeixement "extremadament important". Una de les mesures que implica el reconeixement és canviar l'enllumenat públic de les localitats per passar a una llum carbassa que serà comuna per tota la zona, generada a partir de bombetes LED que modulen la intensitat. Aquesta llum té un impacte menor en la flora i la fauna, genera menys contaminació lumínica i permet un estalvi energètic de fins al 70%. El Departament d'Acció Climàtica obrirà una convocatòria d'ajuts per al 2022 per un valor global de 600.000 euros per ajudar les poblacions a canviar l'enllumenat. Efectes nociusEl cap del servei de prevenció de la contaminació acústica i lumínica del Departament d'Acció Climàtica, Sergi Aparicio, ha explicat que van mesurar la foscor de diferents parcs naturals de Catalunya. "Aquí és on vam trobar més qualitat de foscor. Tenim molts parcs naturals molt contaminats lumínicament per l'acció de zones urbanes. Però aquí el zenit és molt fosc", ha indicat. A més ha valorat que "la foscor és un bé escàs i, per tant, té un valor ambiental". Aparicio ha recordat que la contaminació lumínica altera espècies vegetals i animals; en el cas del Parc Natural de la Serra de Montsant, rapinyaires i onze espècies de ratpenats en situació de perill. Però també afecta el descans i la salut de les persones, tal com ha assenyalat Antonia Varela, directora de la Fundació Starlight: "El 60% dels vertebrats són dependents de la llum i la foscor naturals. La lumínica és la contaminació més desconeguda i intrusiva de les contaminacions, i pot generar malalties cardiovasculars o càncer en òrgans reproductors". També té efectes negatius per al medi ambient, ja que segons ha concretat, la sobreil·luminació "produeix el 8% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle", una xifra que en països com els Estats Units, Rússia o la Xina arriba al 27%.Segell turísticEntre les distincions que s'han lliurat hi ha el segell Destinació Turística Starlight, que la Fundació Starlight ha atorgat al parc natural, a dotze municipis del Montsant i a nou de les muntanyes de Prades. Es tracta d'un reconeixement a les zones que protegeixen la foscor del cel i que els posiciona com a destinacions adequades per a l'astroturisme i la distinció està validada per l'Organització Mundial del Turisme. Les localitats esperen que això els permeti impulsar-se turísticament i per posar en valor la zona. A banda, el pla d'actuacions de la zona protegida contempla accions diverses i durant el 2022 el Parc Natural crearà una xarxa de deu miradors astronòmics.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/larea-de-proteccio-contra-la-contaminacio-luminica-del-parc-natural-del-montsant-samplia-fins-als-32-municipis/noticia/3130803/

ACN La Morera de Montsant.-L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha licitat el contracte per a redactar el projecte constructiu de la depuradora d'aigües residuals d'Escaladei, a la Morera de Montsant (Priorat). Amb un pressupost de licitació proper als 84.000 euros, es disposa fins el 18 de novembre per presentar ofertes. Un cop s'hagi licitat i adjudicat el projecte, hi haurà set mesos per redactar-lo. Actualment, Escaladei no disposa d'un sistema de sanejament en alta. El nucli té una xarxa de clavegueram en baixa, que recull les aigües residuals i les aboca a medi en un sol punt. Per tant, aquesta actuació garantirà l'adequada recollida i tractament de les aigües residuals i contribuirà a la millora mediambiental de la comarca.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/laca-construira-una-depuradora-daigues-residuals-a-escaladei/noticia/3128752/

ACN La Morera de Montsant.-La Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat ha engegat un projecte per fomentar que els cellers siguin energèticament autosuficients a partir de fonts renovables. De la mà d'un parell de tècnics especialitzats en la matèria ja han visitat la meitat dels cellers per tal de fer estudis individualitzats per dissenyar un pla adaptat a les seves necessitats que els permeti estalviar un percentatge important del cost de la factura. De moment ja hi ha diversos interessats en instal·lar plaques solars. En una fase posterior, els viticultors fins i tot plantegen que si els sobra energia la puguin traspassar als municipis i que aquests també avancin cap a l'autoconsum.

El president de la DOQ Priorat, Sal·lustià Àlvarez, apunta que sempre han tingut clar que cal posar en valor el territori i que "cal mantenir la qualitat en el conjunt del paisatge". Per això, rebutgen els grans projectes energètics que s'han posat damunt la taula en els darrers mesos, com ara parcs eòlics o la MAT. Però no donen l'esquena a les energies renovables, sinó tot el contrari. "Més que dir que no a tot, hem de tenir un sí. Sí, volem energia renovable, volem ser partícips de la revolució. Els cellers i el territori hi estem implicats", ha destacat.Des d'aquest plantejament van començar a idear un projecte propi per caminar cap a l'autoconsum. Ara es troben encara en la fase inicial. "Fem un recull de la realitat dels cellers. A partir d'aquesta anàlisi veurem com els cellers troben solucions puntuals. El següent pas serà com des de l'àmbit de la DOQ podem generar una energia per ser autosuficients. Estem fent l'estudi del model, d'allò que ens agradaria ser", detalla Àlvarez. El president valora molt positivament l'acollida que ha tingut la proposta entre els viticultors. "La gent en té ganes i el preu de la llum també fa que vulguin ser proactius. Un cop tinguin l'estudi individualitzat, alguns ho voldran fer el més ràpidament possible", avança. Un dels tècnics que acompanya l'entitat en el camí és el geògraf Sergi Saladié. Destaca que si el projecte es desenvolupa "incrementarà el valor de la marca DOQ Priorat i serà un element més, juntament amb el paisatge, que sumarà". Sobre l'etapa inicial d'anàlisi dels cellers, Saladié és conscient que potser no tots ho podran fer, ja sigui perquè no tenen prou espai, una bona orientació o dificultats econòmiques. Per aquests casos planteja fórmules comunitàries que permetin unir dos o tres productors. "Tècnicament no hi ha d'haver cap problema. Ara hi ha una limitació a l'hora de fer una comunitat energètica perquè el punt de producció i el de consum han d'estar a menys de 500 metres. Però amb una normativa europea això s'eliminarà en els propers mesos", detalla.60% d'estalviUn dels primers interessats en instal·lar plaques fotovoltaiques és el celler La Conreria d'Escaladei. "Fem vi ecològic des de fa temps i també volem una energia que vingui d'una font sostenible", explica Jordi Vidal, soci i director tècnic. En el seu cas mensualment consumeixen uns 8.000 quilowatts, i estima que amb la col·locació de les plaques poden arribar a estalviar prop d'un 60% de la factura. A més, acostumen a tenir problemes de subministrament: "quan plou se'ns en va la llum". Això els va obligar a comprar un generador per garantir el flux elèctric. "Amb les plaques i les bateries podríem ser bastant autònoms i no dependre de Fecsa, i més en processos que són una mica crítics", detalla. Es refereix a la climatització tant de la sala d'envelliment del vi com del condicionament de la verema i del procés de fermentació. Són els processos en els quals gasten més energia, però alhora són moments puntuals de l'any. Per això, el viticultor confia en poder instal·lar bateries que els permeti emmagatzemar l'energia fotovoltaica i poder-la usar quan més ho necessitin. I si no n'hi ha prou, mantindrien la connexió amb la línia actual i tenir, així, tres fonts diferents.Saladié està convençut que el sistema aportarà beneficis als viticultors i que s'estendrà. "Arreu d'Europa tenim exemples de projectes que van començar amb una o poques persones i després s'hi va sumar tothom. A més, en la conjunta actual de preus alts, els que tenen dubtes es decantaran quan vegin els avantatges de fer la transició des de baix", pronostica. "Passar pels preus que marquen des de l'IBEX 35 serà bastant insuportable per qualsevol economia, i pels cellers, també", afirma.Comarca sostenibleLa idea estratègica de la DOQ és començar pels cellers per, a partir de l'any que ve, traslladar la iniciativa als municipis i així que els municipis puguin fer el camí cap a l'autoproducció. Saladié creu que tot plegat es pot fer en un parell d'anys i "demostrar que la transició és possible fer-la ben feta". Per aconseguir-ho, els cellers podrien subministrar als pobles l'energia que els sobri, però la voluntat és que els municipis també siguin productors. "En alguns casos potser produiran el 60% del que necessiten, però potser poden compartir l'energia amb un altre poble", valora el geògraf.Segons explica Saladié, actualment al Priorat hi ha el parc eòlic de la Teixeta i un parell de molins al Molar. "Només amb això la comarca ja produeix més del 50% d'energia elèctrica renovable", indica. Aquest 50% és, de fet, l'objectiu que la Generalitat s'ha marcat per al 2030. De tota manera, pel geògraf el problema és que aquests aerogeneradors "no serveixen a la comarca" i, per tant, "ni l'energia ni els beneficis es queden aquí", sinó que van a altres territoris. "Cal que el 50% restant sigui també energia neta, però feta per i per a la comarca", sosté.Per fer tota aquesta transició energètica en els darrers mesos han aparegut els fons Next Generation EU de la Unió Europea. El president de la DOQ reconeix que ells són experts en vi, no pas en subvencions. Tot i això, reconeix que el Consell Comarcal del Priorat està al corrent de la iniciativa que desenvolupen, però creu que encara és aviat per parlar de quants diners necessitarien perquè encara estan fent l'estudi celler a celler. "Fins que no tinguem clar què hem de fer no sabrem com ho desenvolupem", raona.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/la-doq-priorat-impulsa-que-els-cellers-siguin-energeticament-autosuficients/noticia/3125836/

ACN Falset\/Arnes.-Endesa i el Consell Comarcal del Priorat han acordat crear un pla de contingència per millorar les actuacions davant de temporals, com el Filomena, que afecten les instal·lacions elèctriques i dificulten els treballs de reparació quan les acumulacions de neu impedeixen arribar a alguns punts clau de la xarxa de distribució. En una reunió aquest dimarts, s'han compromès a crear una taula de coordinació per identificar els punts de millora que permetin recuperar el servei elèctric tan aviat com es pugui quan hi ha situacions meteorològiques complexes. La companyia elèctrica també ha avançat que invertirà 200.000 euros per construir una nova línia de mitjana tensió entre Horta de Sant Joan i Arnes, a la Terra Alta.

Tot i la mobilització de més de 100 tècnics, Endesa va patir moltes dificultats de mobilitat per arribar als punts de la xarxa elèctrica del Priorat que es van avariar durant el temporal Filomena. Les acumulacions d'importants gruixos de neu van impedir, durant hores, l'accés per camins a alguns punts de maniobra de la xarxa de distribució, així com fer recorreguts a les línies elèctriques per a poder localitzar amb precisió les incidències o col·locar grups electrògens, que van poder arribar a les poblacions a mesura que les màquines llevaneu obrien el pas.El nou equip tècnic de treball posarà en comú els punts clau de la xarxa de distribució per prioritzar l'accessibilitat a instal·lacions, com per exemple als centres de transformació, i també es millorarà la coordinació entre organismes i empreses que treballen per garantir els serveis essencials de subministrament elèctric. El Consell Comarcal del Priorat i Endesa treballaran plegats per planificar i prioritzar inversions. De moment, la companyia ha avançat que enguany es reforçarà la xarxa elèctrica de la comarca amb una inversió de 250.000 euros.Les tasques previstes són la millora dels traçats per fer anelles elèctriques que uneix centres de transformació mitjançant nous trams de cablejat i, en cas d'incidència permeten alimentar la xarxa per vies alternatives mentre es fan les reparacions. D'aquesta manera es minimitza el temps d'interrupció del subministrament elèctric. També s'automatitzarà i digitalitzarà la xarxa. S'instal·laran més telecomandaments, uns sistemes de control remot que permeten reduir a escassos minuts el temps d'interrupció del servei; es millorarà tecnològicament les xarxes de mitjana i baixa tensió; i s'usarà termografia amb helicòpter per detectar si hi ha algun punt feble arran de la nevada.Finalment, en el cas concret de Falset, es farà el mallat de dues línies de mitjana tensió al nucli urbà, que permetrà alimentar pràcticament la totalitat dels clients de la capital del Priorat si es produeix una incidència en una de les quatre línies de distribució de municipi.Reforç al sud de la Terra AltaEndesa també s'ha reunit amb els serveis territorials de les Terres de l'Ebre i l'Ajuntament d'Arnes, un dels pobles de la Terra Alta que va patir talls de llum durant el Filomena. A la comarca ebrenca també va ser complex localitzar i reparar infraestructures malmeses, i arribar i instal·lar grups electrògens darrere de les màquines llevaneu. Després d'analitzar quins punts de la xarxa van tenir un pitjor comportament durant la nevada, Endesa preveu desenvolupar un projecte per a fer possible una doble alimentació a Arnes gràcies a la construcció d'una nova línia de mitjana tensió entre Horta de Sant Joan i aquesta població. La inversió aproximada serà d'uns 200.000 euros.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/endesa-creara-un-a-pla-de-contingencia-al-priorat-per-millorar-la-xarxa-de-distribucio-a-la-comarca-en-cas-de-temporals/noticia/3075295/

Membres de la Plataforma pel Riu Siurana són perseguits per la comunitat de regants del pantà de Riudecanyes (CRPR) amb denúncies als jutjats. Han estat citats a declarar el 17 de març d'enguany amb unes acusacions que no pretenen altra cosa que emmudir la legítima protesta popular.


Andreu Escolà, reconegut activista en defensa del territori, membre del Gepec, i Anaïs Estrems, membre de la Plataforma pel riu Siurana, ambdós grups membres de Xarxa Sud, seran cridats a declarar com a investigats al jutjat d’instrucció de Falset.
 

La raó de tot rau en la denúncia presentada per la comunitat de regants del pantà de Riudecanyes. La querella es remunta a una acció que es va realitzar el 19 d’agost de 2017 portada a terme per la Plataforma en defensa del Siurana i el grup ecologista Gepec. L’acte reivindicava un cabal ecològic pel Siurana i la fi de l’espoli de l’aigua d’aquest riu que forma part de la Xarxa Natura 2000.
Cal explicar que des de l’assut de Cornudella, el 90% de l’aigua del riu Siurana és desviat del seu curs natural en direcció al canal de transvasament que el porta fins al pantà de Riudecanyes.
 
Des de Xarxa-Sud volen mostrar el seu suport i solidaritat amb Andreu Escolà i Anaïs Estrems, alhora que que denunciem la judicialització del tema amb l’única intenció d’espantar i coartar el dret a manifestació. Exigeixen una solució justa i transparent al conflicte que no suposi el sacrifici d’un territori en benefici d’un altre.
 
Hi ha una campanya de recollida de fons que aniran destinats a les despeses del procés penal.
La Taula del Siurana

La Plataforma considera que mantenir la denuncia quan s’està en el procés d’intentar resoldre el conflicte a través de la Taula del Siurana, només agreuja la situació i mostra la falta de predisposició de la CRPR per arribar a acords acceptables per a totes les parts. A més, la denuncia tracta de silenciar les accions de la Plataforma i limitar un dret tan essencial com el dret a la protesta.

La Plataforma pel Riu Siurana lluita des de l’any 2015 per denunciar l’espoli d’aigua del Riu Siurana. El 90% de l’aigua que recull el Pantà de Siurana es transvasa a la riera de Riudecanyes i és gestionada per la comunitat de regants del pantà de riudecanyes, una entitat privada que busca només el seu propi benefici. Per resoldre el conflicte, el desembre del 2018 es va constituir la Taula del Siurana com a mecanisme de treball per establir una proposta de consens.

Després de gairebé un any sense convocar la Taula del Siurana, la Plataforma es pregunta si hi ha un interès real en la resolució del problema de l’aigua del riu Siurana, no només per part del CRPR sinó també per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’ACA no ha implementat actuacions de protecció d'aquest riu per a evitar una sagnia que posa en perill la seva pròpia existència i  a més ha deixat en via morta la Taula del Siurana.

Al Priorat demanen una gestió justa, sostenible i transparent de l’aigua i recordem que el Riu Siurana en la seva totalitat, forma part de la Xarxa Natura 2000 i que la legislació ambiental obliga a les administracions a vetllar per la seva conservació.
 

ACN Falset.-S'eleven a una setantena els casos positius en un brot de coronavirus a la residència Les Vinyes de Falset. Es tracta de 56 residents i de 12 treballadors. En aquest centre ja s'havien confirmat 17 positius a mitjan setembre, arran les proves PCR fetes a tots els empleats i usuaris per uns primers casos detectats. El Departament de Salut i l'Agència de Salut Pública ja han pres mesures, de la mateixa manera que ho ha fet el propi centre, on romanen confinats la gran majoria dels positius. Malgrat s'hagi disparat la xifra d'infectats, les autoritats sanitàries insisteixen que es tracta d'un brot que està sota control.

Com ha fet des del primer moment, l'Ajuntament de Falset fa una crida a la responsabilitat de la ciutadania a fi de seguir amb rigor les mesures de prevenció i seguretat per fer front a la propagació del virus al municipi. Les mesures sanitàries són d'obligat compliment i les persones que no les respectin poden ser sancionades.

ACN Falset.-El Banc de terres del Priorat segueix incrementant la seva oferta, malgrat la pandèmia de la covid-19, i ara mateix ja compta amb 176 finques, el que representa un increment del 34% en relació a principi d'any. Paral·lelament, també creix el número de demandants, entre els quals un 24% són persones de fora del Priorat que voldrien instal·lar la seva residència a la comarca i fer un canvi de vida; una tendència que ha anat en augment els darrers mesos, segons informen fonts del Consell Comarcal, ens que gestiona el Banc de terres. Es va crear per dinamitzar la gestió de l'espai agrari i mediar entre propietaris de finques susceptibles a ser aprofitades i persones que volen recuperar-les mitjançant acords -parceria, arrendament, cessió, etc.

Tot i que el Banc de terres va començar a treballar de portes endins el gener de 2019, no va ser plenament operatiu fins al mes d'octubre de l'any passat. Segons fonts del Consell Comarcal del Priorat, l'emergència sanitària de la covid-19 no ha representat una aturada en l'activitat del Banc de terres, que ha formalitzat diversos acords telemàticament durant els mesos de confinament. Concretament, al llarg del confinament, es van signar quatre acords entre propietaris i demandants, que no es coneixien prèviament ni tan sols s'havien vist les cares. "El Banc de terres ofereix confiança i dóna plenes garanties a les persones que s'hi apunten, ja que compta amb assessorament jurídic especialitzat i garanteix la seguretat jurídica dels acords per a totes les parts", afirma el president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia. Les 176 finques ara inscrites al Banc de terres sumen un total de 239 hectàrees i pertanyen a 39 propietaris. La tipologia de finques és diversa. Tot i que hi ha un percentatge elevat de finques forestals, n'hi ha de tot tipus: trossos abandonats, però també també finques productives a punt per entrar-hi a treballar. Les terres estan distribuïdes entre gairebé tots els pobles del Priorat i hi ha representats una important diversitat de conreus: horta, olivers, ametllers, avellaners i vinya. Algunes finques disposen d'instal·lacions complementàries, com és el cas de cabanes de tros i algun petit magatzem. Entre les ofertes també n'hi ha que compten amb masos abandonats, una petita granja i un petit celler.El perfil dels demandants: joves agricultorsPel que fa al perfil dels 49 demandants inscrits, el grup majoritari són professionals agrícoles en actiu o persones de menys de 40 anys que, recentment, han fet la incorporació com a joves agricultors o són a punt de fer-la. Un 40% dels demandants viu a la comarca del Priorat, mentre que hi ha un 24% de persones que voldria venir a viure a la comarca. Segons el Consell, es tracta de persones que afirmen voler fer un canvi d'estil de vida i que tenen alguna mena de formació agrària. Gairebé la meitat desitjarien viure en un mas amb una finca per poder desenvolupar el seu projecte. Entre els perfils de demandants també hi ha petites empreses, persones que busquen una terra per a l'autoconsum o fins i tot professionals agraris residents en altres comarques catalanes. La vinya, el conreu més demandatPel que fa als acords formalitzats a dia d'avui, són un total de deu, mentre que n'hi ha altres tres en mediació. Tot i que la vinya segueix sent el conreu més demandat, entre els darrers acords n'hi ha diversos que han tingut com a protagonistes finques de fruita seca i d'olivers. Les finques en oferta poden consultar-se en el següent link: http:\/\/pectpriorat.cat\/finquesDes del Consell Comarcal es recorda que donar-se d'alta com a usuari del Banc de terres és un tràmit senzill, que pot fer-se tant a la seu de l'ens, a Falset, com als ajuntaments de la comarca. La fitxa d'usuari, ja sigui com a propietari o demandant, també es pot descarregar a la pàgina web del Consell.El projecte del Banc de terres està inclòs en el Programa Estratègic de Competitivitat Territorial (PECT) Priorat-Montsant-Siurana, que compta amb el finançament dels fons FEDER de la Unió Europea i que coordina el Consell Comarcal del Priorat. Alhora, és una iniciativa inclosa, com a actuació, en el Sistema de Gestió del Paisatge, que s'ha desplegat en el marc de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/el-banc-de-terres-del-priorat-segueix-creixent-malgrat-limpacte-de-la-covid-19/noticia/3035752/

ACN Falset.-El Priorat impulsa un pla de compostatge pioner que permetrà donar sortida a les restes de la poda agrícola i de la fracció orgànica per a usos agrícoles. El projecte, en fase de redacció, preveu la implantació de dues plantes de compostatge de "major" capacitat a Falset i Cornudella de Montsant i de 21 "micropunts" a la resta de municipis de la comarca. Es tracta d'un pla pilot comarcal que vol oferir solucions locals a alguns dels problemes que presenta la generació i recollida de residus en el món rural. A més, la iniciativa, que es va presentar dimecres a l'absis del Castell de Falset, preveu crear 11 llocs de feina que podrien arribar a la quarantena a mitjà termini.

El pla pilot està impulsat pel Consell Comarcal del Priorat i compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat i el Centre Tecnològic del Vi-VITEC. El document proposa fer una gestió de proximitat i ecològica de la matèria orgànica pel que fa a les restes de menjar, esporga, restes llenyoses de l'activitat agrícola i també de l'activitat ramadera. L'objectiu és generar un compost d'alta qualitat per a usos agropecuaris i també pels particulars que en puguin fer ús.El compostatge tindria dues fonts de subministrament. D'una banda, la fracció orgànica provinent de la recollida selectiva de tots els municipis i, d'una altra, de les restes llenyoses de la poda agrícola. D'aquesta manera, permetria als pagesos beneficiar-se dels recursos propis que ara per ara no aprofiten. De fet, segons els impulsors, un dels principals reptes que afronta el projecte és la integració del sector agrícola de la comarca, que tradicionalment elimina les restes vegetals de la seva activitat mitjançant la crema dels residus a les finques.El projecte neix amb la voluntat que es pugui implantar en altres comarques i regions europees. Per això, la iniciativa ja està damunt la taula tant de l'Agència Catalana de Residus com del Consorci per a la Gestió dels Residus de les Comarques del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, que actualment, s'encarrega de la recollida selectiva a la comarca.Implantació de "petites" plantes de compostatge arreu de la comarcaEl pla preveu la implantació de dues instal·lacions de compostatge de major capacitat a Falset i Cornudella de Montsant i de petites plantes en tots els municipis del Priorat. En concret, de 21 "micropunts" de gestió de residus que permetrà gestionar, de forma descentralitzada, el servei. "Podríem parlar d'un projecte de compostatge de quilòmetre zero", va destacar el president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia.Per la seva banda, la diputada delegada de Medi Ambient, Serveis Territorials, Salut Pública i Enginyeria Municipal a la Diputació de Tarragona, Eva Mata, va assegurar que malgrat el despoblament que pateix el Priorat és una zona rural amb "gran potencial"."Aquest projecte intenta contribuir a la transició ecològica però també vol obrir nous camins en els pobles petits i en el món rural", va completar Mata.

 

font: https://www.ccma.cat/324/el-priorat-impulsa-un-pla-de-compostatge-pioner-per-aprofitar-les-restes-de-poda-agricola-per-a-usos-agraris/noticia/3034967/

ACN Barcelona.-Protecció Civil ha activat aquest dimecres al vespre l'Alerta del Pla per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya, el TransCat, per la fuita de gas argó en un vagó d'un tren de transport de mercaderies perilloses que ha tingut lloc a les 19.02 hores al terme municipal de Marçà (Priorat). Adif ha informat al CECAT que el tren ha tornat a circular un cop resolta la incidència i la circulació s'ha normalitzat. El pla s'ha desactivat poc abans de les deu de la nit sense afectacions a destacar.

A les 19.02 hores el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ha rebut avís d'Adif que hi havia una fuita en un tren de mercaderies perilloses a l'estació de Marçà. Els Bombers de la Generalitat hi han treballat amb cinc dotacions. En arribar-hi, i després de valorar la situació conjuntament amb tècnics de l'empresa propietària de la mercaderia, els Bombers han constatat que la fuita s'havia produït per un problema de sobrepressió en la cisterna. L'actuació, d'aquesta manera, ha consistit a deixar que la vàlvula que regulava la incidència acabés de fuitar, mentre es feien tasques de ventilació al voltant del vagó afectat per dissipar possibles concentracions del producte. Un cop la cisterna ha recuperat un valor normal de pressió, els Bombers de la Generalitat i tècnics de l'empresa han considerat resolta la incidència.

 

font: https://www.ccma.cat/324/un-vago-amb-sobrepressio-de-gas-argo-obliga-els-bombers-a-actuar-a-marca/noticia/2999967/

Ebando Garcia

  • CARRER TALLAT1 July 2022, 12:02 pm
    ES COMUNICA QUE EL CARRER PARAL·LEL A LA C-12, A L'ALTURA DEL PAS INFERIOR, ESTARÀ TALLAT DURANT EL DIA D'AVUI PER OBRES. 
  • PROHIBIT APARCAR1 July 2022, 8:10 am
    ES COMUNICA QUE D'AVUI FINS A NOU AVIS, QUEDA PROHIBIT APARCAR A L'AVINGUDA PRIORAT, A LA BANDA DRETA DIRECCIÓ AL MOLAR. 
  • PRESENTACIÓ DEL LLIBRE JOAN MONTAMAT30 June 2022, 11:50 am
    El proper dissabte 2 de juliol presentarem el llibre Joan Montamat, una pagesia a la Ribera d'Ebre, de Xavier Garcia. L'acte es durà a terme a les 19 h a l'Església Vella de Garcia. En la presentació hi participarà Blanca López, alcaldessa de Garcia; Josep S. Cid, president del CERE; Pep Riera, excoordinador d'Unió de Pagesos; Jaume Llambrich, editor, i Xavier Garcia, autor de l'obra. Podeu trobar més informació del volum a la nostra webhttps://www.petropolis.cat/joan-montamat-una-pagesia-a-la-ribera-debre/ Editorial Petròpolis www.petropolis.cat
  • TALLER TERESA TRILLO30 June 2022, 11:04 am
    LA TERESA TRILLO ASSABENTA ALS SEUS AMICS, CLIENTS I INTERESSATS, QUE A PARTIR D'AVUI EL SEU TALLER DEIXARÀ DE TENIR UN HORARI COMERCIAL FIX. I TAMBÉ QUE PODEU ESCOLLIR EL VOSTRE MILLOR HORARI TRUCANT AL TELÈFON 629012155.
  • PEIXATER30 June 2022, 8:49 am
    QUI VULGUI COMPRAR SARDINA I SEITO DE LA LLUM I MOLTA VARIETAT DE PEIX I MARISC , TOT D'OFERTA, QUE VAGI A LA PLAÇA A LA PARADA DEL PEIXATER D’AMPOSTA. HI SERÀ FINS LES 12:00