Pere

Pere

L’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre enceta nova etapa amb energia renovada, nous reptes, nova imatge corporativa i noves oficines a Amposta. Estan situades al carrer Eugeni Ribera número 16, i s’han inaugurat aquest dijous a la tarda en un acte obert a la ciutadania, en el qual s’ha posat de manifest que durant els quatre anys que fa que aquest projecte s’ha implantat al territori, el cooperativisme i l’economia social han anat guanyant presència a les Terres de l’Ebre. L’anterior local, compartit amb altres entitats vinculades al tercer sector, s’havia quedat menut. Les noves instal·lacions del carrer Eugeni Ribera també són un local compartit, en aquest cas, amb el Centre Especial de Treball de la Fundació Astres i l’empresa d’inserció Eina activa, però compta amb més espais de treball i sales de reunions. A més a més, se les ha dotat de personalitat pròpia a través d’un mural realitzat pel dissenyador ampostí Hernan en H que reflecteix els valors del cooperativisme i la solidaritat fent servir el seu peculiar estil distès i irònic.

L’objectiu principal de l’Ateneu continua sent impulsar i acompanyar el cooperativisme i l’economia social al territori, i en aquesta nova etapa s’ha fet un esforç descentralitzador per tal d’apropar al màxim els serveis de l’Ateneu al conjunt de les Terres de l’Ebre. Així, al marge d’Amposta, l’Ateneu Cooperatiu també tindrà oficina tècnica a Tortosa, al Viver d’Empreses; i a Gandesa, al Centre Empresarial. Això ha representat un lleuger increment de la plantilla de l’Ateneu que ha passat de 4 a 5 tècnics. “Creiem que és important aquesta descentralització perquè millora la nostra visibilitat, a l’hora que facilitem l’accés als nostres serveis”, apunten des de l’equip tècnic de l’Ateneu.

Precisament aquest dijous al matí ha tingut lloc una trobada a Gandesa al Centre Empresarial  de la Terra Alta on estarà situada la tècnica de l’Ateneu. Es tracta d’un espai cedit per l’Ajuntament de Gandesa que passa a ser entitat col·laboradora de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre. Actualment, aquest projecte està integrat pels ajuntaments d’Amposta, Ulldecona i Tortosa; les fundacions Astres, Gentis i Ulldecona, i les cooperatives Surtdecasa, EPI, ALC Assessors i Ateneu informàtic.

Aquest cap de setmana s'ha estrenat el rentador de maquinària agrícola i vehicles, proposta que va ser la triada per la participació dels veins de Garcia en els pressupostos participatius del 2019.

Està situat al costat de la bàscula de la cooperativa agrícola i esperem que se'n faci un ús responsable i cívic.

El passat 27 de febrer de 2020, ha tingut lloc una sessió plenària l'Ajuntament de Móra d'Ebre en la qual s'ha adoptat els acords següents:

  1. S'ha aprovat per unanimitat les actes, amb matisos aportats pel grup socialista. En aquest punt va haver una discrepància dialèctica de la portaveu del PSC amb el secretari de la corporació respecte de la llei i manera de redactar les actes.
  2. S'ha aprovat inicialment la modificació de normes subsidiàries que regulen la ubicació de gasolineres i serveis auxiliars en determinades claus urbanístiques del municipi. Aquesta aprovació inicial és un compromís de l'equip de govern del març de l'any passat en que un grup de veïns es van constituir en grup de pressió per evitar la instal·lació d'una estació de servei a tocar dels seus habitatges, motiu pel qual es va convenir suspendre la tramitació de llicències durant un any i modificar les normes subsidiàries per a regular-ne els usos. En el tràmit tècnic de modificació de les normes, l'equip de govern va donar veu als diferents grups municipals perquè fessin les seves aportacions, rebent-ne del PSC, CUP-Fem poble amunt i Tots i Totes per Móra d'Ebre. L'acord s'ha adoptat per 9 vots a favor (Junts per Móra d'Ebre, CUP i TTxMdE) i 4 abstencions (ERC i PSC ).
  3. S'ha aprovat inicialment l'alteració de qualificació jurídica d'una zona verda a la part posterior del polígon 18A, per tal d'adequar la qualificació urbanística a l'ús que si ve produint. Aquesta modificació és un pas més dins de l'aprovació del ple de 25 d'octubre de 2018 en que s'aprovava inicialment la modificació de les normes subsidiàries i es traslladava la zona verda del polígon 18A com a resulta de l'aprovació del conveni urbanístic per a regular la permuta de terrenys patrimonials entre l'Ajuntament i la mercantil Vilanova Fustes. L'acord s'ha adoptat per 8 vots a favor (Junts per Móra d'Ebre i TTxMdE) i 5 abstencions (ERC, PSC i CUP).
  4. S'ha aprovat el text refós de la modificació de normes subsidiàries per a l'ampliació de la zona d'equipaments esportius en que es modifica el redactat de l'article 60.4 per tal d'incloure les prescripcions establertes per la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre del 24 d'octubre de 2019. Aquesta modificació de normes té la voluntat de reconèixer la realitat física actual de la zona esportiva, eliminant els límits que existien a les normes abans de la vialització del carrer Pepita Grangé i Torà que comunica l'Avinguda Pius XII amb el carrer Pau Casals pel mig de la zona esportiva. L'acord s'ha adoptat per 9 vots a favor (Junts per Móra d'Ebre, CUP, i TTxMDE ) i 4 abstencions (ERC i PSC).
  5. S'ha aprovat l'operació de crèdit a llarg termini per un import de 262.000 € que finança el romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu resultant de la liquidació de l'exercici 2018, tal i com es recollia al Pla de Sanejament 2019-2022 aprovat en la sessió plenària de 18 de desembre de 2019. L'acord s'ha adoptat per 8 vots a favor (Junts per Móra d'Ebre i TTxMdE), 1 vot en contra (CUP) i 4 abstencions (ERC i PSC).
  6. S'ha aprovat provisionalment l'establiment d'un preu públic per a recàrrega de vehicles elèctrics al carregador ubicat a l'Avinguda Comarques Catalanes 2 per un preu de 0,29€/kWh. Aquest preu està totalment alineat amb les recomanacions de l'IDAE. A més, s'ha modificat l'ordenança de circulació per la via pública limitant el temps d'estacionament dels vehicles elèctrics a l'estació de recàrrega a un temps de 60 minuts. L'acord s'ha adoptat per 11 vots a favor (Junts per Móra d'Ebre, PSC, CUP, i TTxMDE ) i 2 abstencions (ERC).
  7. S'ha aprovat per unanimitat l'increment retributiu del personal per l'exercici 2020 en línia amb el que recull el Reial decret-llei 2/2020 pel que s'aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l'àmbit del sector públic i que regula les despeses de personal. Així, l'Ajuntament de Móra d'Ebre aplicarà amb efectes 1 de gener un increment lineal del 2% respecte a les atribucions a 31 de desembre de 2019.
  8. S'ha aprovat per unanimitat el compromís a delegar al Consell comarcal de la Ribera d'Ebre l'exercici de la competència municipal de gestió de residus sòlids municipals, així com les actuacions anàlogues que es puguin acordar i desenvolupar pel Consorci de Residus. La eficàcia d'aquesta delegació tindrà efectes a partir de la signatura de l'acta d'inici de servei corresponent previst en l'expedient de contractació.
  9. S'ha donat compte de l'informe trimestral de morositat relatiu al quart trimestre de l'any 2019, donant-se tots els regidors per assabentats.
  10. S'ha donat compte de l'informe d'execució del pressupost referent al quart trimestre de l'any 2019, donant-se tots els regidors per assabentats.
  11. S'ha donat compte de l'informe d'intervenció sobre el compliment del pla d'ajust relatiu al quart trimestre del 2019, donant-se tots els regidors per assabentats.
  12. En l'apartat de mocions i pel que respecta a les presentades per Junts per Móra d'Ebre, s'aprova per unanimitat exigir millorar els serveis ferroviaris a les Terres de l'Ebre; en tant que la relativa al rebuig a la resolució de la Junta Electoral Central respecte el M.H. President de la Generalitat Quim Torra i l'eurodiputat Oriol Junqueras s'ha aprovat per 11 vots a favor (Junts per Móra d'Ebre, ERC, CUP i TTxMDE) i dues abstencions (PSC). Pel que es refereix a les mocions presentades pel grup d'ERC s'han aprovat les tres per unanimitat (Commemoració del dia internacional de les dones, Servei ferroviari digne i Declaració de Móra d'Ebre lliure de racisme).
  13. Els regidors s'han donat per assabentats de les resolucions i decrets dictats des de la darrera sessió.
  14. En l'apartat d'informacions de la presidència, l'alcalde ha donat compte de part dels danys del temporal Glòria al municipi i principalment dels pressupostos de reparació del ferm del camí del Subarrech; sobre la finalització de la instal·lació de l'embarcador a falta de petits detalls finals i d'un inici de preacord amb la UTE Endesa Ingenieria – ENEL SOLÉ.
  15. En l'apartat de precs i preguntes ha intervingut el portaveu de la CUP per demanar que s'inclogui una etiqueta als espais sulfatats amb els productes que s'han fet servir, a més d'avisar que l'espai està ensulfatat. La cap de grup d'ERC va preguntar sobre l'estat de l'acord amb Bonson i les obres que s'estan duent a terme als polígons 4-5 i 3. En el seu torn, la cap de grup del PSC va demanar que es fiqués un cartell amb el temps límit per estacionar al carregador elèctric. Finalment, l'alcalde va fer un prec a tots els grups municipals perquè participin de les activitats del Punt Lila atès que a la festa de carnaval únicament dues persones van actuar com a voluntàries.

A les 19:00 tindrà lloc la inauguració de l’exposició Tonalitats afectives, una mostra que recull algunes de les instal·lacions que es van poder veure a les Terres de l’Ebre el passat estiu i d’altres de noves. L’acte consistirà en una visita comentada a càrrec d’alguns dels autors de les instal·lacions.

  • Aquaphoneia, dels canadencs Navid Navab & Michael Montanaro, una impressionant instal·lació que juga amb les vibracions de la veu i l'aigua destil·lades (adjuntem foto)
  • Artificial Remnants i Neural Zoo de Sofia Crespo, un treball basat en la creació a través d’estructures neobiològiques.
  • Thread of Fate i Myopia for the Future, de Raquel Meyers, una instal·lació que explora el potencial creatiu de la tecnologia vintage i l'obsolescència programada. 
  • Phase Transition, de Kathy Hinde, una instal·lació que amplifica el so del desgel en una mena de banda sonora del canvi climàtic; 
  • Piedras del camino, d’Oscar de la Fuente, el paisatge sonor del Delta transmès a través de les pedres extretes del camí natural d’Amposta fins la desembocadura;
  • Aresta de Marc Vilanova, una simfonia musical i lumínica de vuit saxòfons autònoms.

Aquesta exposició instal·lada a la segona planta de l’Arts Santa Mònica es podrà visitar fins al 29 de febrer.

El cap de setmana vinent, 7 i 8 de febrer tindran lloc les actuacions musicals audiovisuals, performances, accions sonores i presentacions a càrrec de NSDOS, que és novetat a l’Eufònic Urbà, i de Clara Brea, Jordi Salvadó, Sam Aaron, dvdv, Balfa i William Luke Valerio que ja van actuar a l’Eufònic de les Terres de l’Ebre.

Eufònic Urbà, l'extensió urbana del festival que se celebra a Terres de l'Ebre a finals d'estiu, torna a l'Arts Santa Mònica de Barcelona de l'1 al 29 de febrer. Ho fa amb una novetat important: l'exposició Tonalitats afectives, que ocuparà durant tot el mes de febrer la segona planta del centre d'art de les Rambles. Es tracta d'una proposta que recull instal·lacions que es van poder veure a les Terres de l'Ebre el passat estiu i d'altres de noves, unides per un mateix fil conductor. Així hi trobem sis artistes que en paraules del director d'Eufònic, Vicent Fibla, "es vinculen al gest líquid, i fan servir el procés indeterminat i la involuntarietat creativa com a eines de treball i processos de reflexió". Ho fan per parlar d'efectes i preocupacions globals, com ara l'inexorable canvi climàtic, o explorar les emocions experimentant amb l'aleatorietat dels algorismes o la memòria de l'espai.

Tres de les sis propostes que formaran part d'aquesta exposició han tingut el seu protagonisme dins Eufònic a les Terres de l'Ebre: Phase Transition, la instal·lació de Kathy Hinde, al centre d'Art Lo Pati, que amplifica el so del desgel en una mena de banda sonora del canvi climàtic;  Piedras del camino, d'Oscar de la Fuente, fruit de la seua residència a Balada, durant la qual va enregistrar el paisatge sonor del Delta per transmetre'l a través de les pedres extretes del camí natural d'Amposta fins la desembocadura; i Aresta de Marc Vilanova, una simfonia musical i lumínica de vuit saxòfons autònoms que es va presentar a l'edició del 2018 d'Eufònic, al Museu de Tortosa, amb la qual Vilanova explorava el component emocional de la música fent servir la intel·ligència artificial per compondre-la. Tres propostes que a l'Arts Santa Mònica es complementaran amb Aquaphoneia, dels canadencs Navid Navab & Michael Montanaro, una impressionant instal·lació que és una estrena a l'Estat espanyol, i que com la de Kathy Hinde juga amb el component líquid del so, però en aquest cas amb les vibracions de la veu i l'aigua destil·lades; Artificial Remnants i Neural Zoo de Sofia Crespo, artista resident a Berlín que va participar a Eufònic Campus a Sant Carles de la Ràpita explicant el seu treball basat en la creació a través d'estructures neobiològiques. I finalment Raquel Meyers que, amb Thread of Fate i Myopia for the Future, explora el potencial creatiu de la tecnologia vintage i l'obsolescència programada.  

Aquesta exposició, que s'inaugurarà el dissabte 1 de febrer, permetrà allargar durant tot un mes la presència d'Eufònic a l'Arts Santa Mònica. El cap de setmana següent, el 7 i 8 de febrer, tindran lloc les actuacions audiovisuals, performances, accions sonores i presentacions. Algunes com les de Clara Brea i de Jordi Salvadó són fruit d'una residència artística sobre el terreny, a la residència de Balada de Lo Pati, i reivindiquen el potencial creatiu del delta de l'Ebre dins l'àmbit de l'art sonor. D'altres com Sam Aaron o dvdv, o els artistes locals Balfa (Vinaròs) i William Luke Valerio (Amposta), van actuar a l'Eufònic de les Terres de l'Ebre, mentre que la performance del francès NSDOS, que vincula música, dansa i experimentació visual, és una de les novetats de l'Eufònic Urbà.

La llúdriga ja cria a la reserva natural de Sebes. És un important descobriment que ha fet el Grup de Natura Freixe, l'entitat que gestiona la reserva.

La gran diversitat d'hàbitats de la reserva de Sebes, un dels espais naturals més importants de les Terres de l'Ebre, la converteix en clau per a la conservació de la biodiversitat. A les seves illes fluvials hi busquen refugi sobretot els mamífers carnívors: llúdrigues, i també guineus, teixons, fagines i genetes.

En una d'aquestes illes fluvials, els tècnics de la reserva hi tenen instal·lades diverses càmeres per enregistrar els moviments dels animals. L'última revisió de les gravacions, fa dos dies, els ha donat la sorpresa: un vídeo on apareix una cria de llúdriga amb la seva mare. Una prova inequívoca que l'espècie -Lutra lutra- cria a la zona.

Arnau Pou, biòleg i responsable de l'àrea de conservació del Grup de Natura Freixe, no pot amagar l'alegria. Alegria doble: per una banda, la llúdriga cria; per l'altra, la demostració de la qualitat de la reserva, perquè aquest mustèlid només viu en rius molt nets.

"Que hi hagi llúdriga a la zona és senyal que l'hàbitat té una bona qualitat. Trobar-la amb una cria encara dona més senyals, i de fet deixa moltes portes obertes, perquè podem començar a plantejar la reserva com un gran reservori per poder dispersar tots aquests joves que van criant aquí aigües avall en aquest tram final de l'Ebre." 

De fet, ja fa temps que es té constància de la presència de la llúdriga al tram català de l'Ebre, després de moltes dècades sense tenir-ne notícies. El 2001 se'n van trobar excrements a la reserva de Sebes i fa deu anys que se'n capten imatges regularment a la zona. 

I des del mirador, alguns fotògrafs de natura han aconseguit amb molta paciència, fotografiar-ne; Un exemple, aquesta fotografia de  Batiste Estopà:

La recuperació de la llúdriga va començar als Aiguamolls de l'Empordà

Als anys 90, veient la regressió de l'espècie a Catalunya, es va engegar el Projecte Llúdriga des del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà per tornar-la a reintroduir a les conques de la Muga i el Fluvià. Fins i tot, se'n van anar a buscar exemplars salvatges a Extremadura. El projecte va ser un èxit, i no solament les llúdrigues van tornar a poblar els Aiguamolls, sinó que es van continuar escampant. Actualment, es troben a la majoria de rius de Catalunya.

 

font: https://www.ccma.cat/324/graven-per-primer-cop-una-lludriga-amb-la-seva-cria-a-la-reserva-natural-de-sebes/noticia/2981438/

Dilluns, 27 Gener 2020 16:19

Relleu Generacional a ca Jesús

El passat dia 31 de desembre,mentre ens preparavem per acomiadar l’any 2019,se li va fer un petit homenatge a la Maria Jesus Alabart,de la botiga de queviures Ca Jesus,en motiu de la seva jubilació.La botiga és un dels  establiments emblemàtics i més antics del poble(la Maria Jesus representa la tercera generació) que no tancarà les seves portes car el relleu generacional està assegurat ja que la seva neboda,Maria Romero,continua la tradició.

ACN Vinebre.-L'incendi de la Ribera d'Ebre, del qual s'han complert sis mesos, va ser el primer del territori originat per la combustió d'un cúmul de gallinassa. Mentre la instrucció judicial sobre la responsabilitat del foc segueix al jutjat de Falset, els Agents Rurals han fet aquest estiu una inspecció en profunditat a la comarca riberenca per detectar mancances i reforçar la seguretat dels femers a partir de les lliçons apreses en l'incendi. La campanya per minimitzar el risc recomana, entre d'altres, no excedir les 100 tones d'excrements ni tampoc acumular-les més de tres mesos en els dipòsits temporals - com ja requereix la normativa-, així com crear franges de seguretat d'un mínim de 25 metres si aquests femers estan prop de zones amb vegetació.

Mentre el jutjat d'instrucció de Falset manté obertes les diligències prèvies sobre l'incendi de la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, els Agents Rurals, que ja han declarat com a testimonis i perits en aquesta instrucció, han aprofitat aquests mesos per implementar algunes mesures de prevenció apreses arran d'aquell foc. "Coneixíem que la fermentació de matèria orgànica podia provocar incendis - hi ha antecedents similars al País Valencià- però mai n'havíem patit cap a les Terres de l'Ebre", ha apuntat Miquel Àngel Garcia, cap dels Agents Rurals al territori.La investigació de l'origen del foc de la Torre de l'Espanyol va concloure que un cúmul de gallinassa, que feia massa temps que acumulava matèria orgànica fora del femer i que estava molt pròxim a la vegetació, va fer combustió quan es van donar les condicions d'humitat i calor idònies. El vent es va encarregar d'escampar les flames per la zona boscosa, a través d'un barranc proper, i es va generar un dels incendis més importants del país, amb més de 5.000 hectàrees de bosc i camps de conreu cremats al nord de la Ribera d'Ebre, el sud del Segrià i les Garrigues. Uns 800 propietaris en van resultar afectats.Durant els mesos d'estiu, els Agents Rurals van desplegar a la Ribera d'Ebre una campanya d'inspeccions per certificar l'estat de la resta d'abocadors de matèria orgànica, dins i fora de les granges, fent treball de camp i amb l'ajuda tècnica de drons i càmeres tèrmiques. A les granges, un dels aspectes que redueix el risc d'incendi és que els femers estiguin impermeabilitzats amb superfície plàstica o de ciment. La normativa, el decret 153\/2019 sobre la fertilització del sòl i la gestió de les dejeccions ramaderes, ja ho requereix tot i que no específicament per aquest motiu sinó per evitar la contaminació dels sòls i aigües subterrànies per nitrats.En canvi, existeixen els dipòsits temporals d'excrements que molts pagesos acumulen als conreus per escampar després com a adob i que són encara "més perillosos", com ha recordat Garcia, "perquè estan al camp, prop de marges agrícoles i de vegetació". Entre altres, els dipòsits de fems al camp han de tenir una temporalitat. No es poden acumular més de tres mesos perquè d'aquesta manera disminueix el risc que es produeixin combustions. També es limita la quantitat del cúmul, a cent tones, i les distàncies que cal mantenir per respectar nuclis urbanitzats aïllats, carreteres o cursos d'aigües. Però els Agents Rurals han recomanat també als pagesos i ramaders que es creïn franges de seguretat sense vegetació de 25 metres, com a mínim, per allunyar-los de zones forestals o que les bases d'aquests dipòsits no es facin amb elements que incrementen el risc de combustió, com pot ser la palla.La inspecció a la Ribera d'Ebre s'ha fet en una quinzena de dipòsits i es promourà els pròxims mesos, primer a la Terra Alta, i també al Baix Ebre i al Montsià, on també s'han identificat "zones vulnerables". "Es parla amb els pagesos i es fa amb una funció pedagògica, d'anàlisi de risc, perquè es compleixi la normativa i per evitar que es torni a repetir el que va passar a la Ribera d'Ebre", ha resumit el cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre. Des del Departament han agraït la col·laboració dels ramaders i la "bona resposta" que han tingut.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/els-agents-rurals-reforcen-la-seguretat-dels-femers-arran-de-lincendi-de-la-ribera-debre/noticia/2975775/

Matí d'esport a Garcia amb la 12a Cursa Sant Silvestre.
Bona acollida de gent amb un temps una mica fred.

Els podis... masculí:
1er. Josep M. Alabart
2on. Ivan Castellví
3er.
Gregori Voltes
Femení:
1era. Agnès Abella
2ona. Ruth Martí
3era. Júlia Gallego

Felicitats a tots/es i moltíssimes gràcies per haver participat.