Pere

Pere

A les 19:00 tindrà lloc la inauguració de l’exposició Tonalitats afectives, una mostra que recull algunes de les instal·lacions que es van poder veure a les Terres de l’Ebre el passat estiu i d’altres de noves. L’acte consistirà en una visita comentada a càrrec d’alguns dels autors de les instal·lacions.

  • Aquaphoneia, dels canadencs Navid Navab & Michael Montanaro, una impressionant instal·lació que juga amb les vibracions de la veu i l'aigua destil·lades (adjuntem foto)
  • Artificial Remnants i Neural Zoo de Sofia Crespo, un treball basat en la creació a través d’estructures neobiològiques.
  • Thread of Fate i Myopia for the Future, de Raquel Meyers, una instal·lació que explora el potencial creatiu de la tecnologia vintage i l'obsolescència programada. 
  • Phase Transition, de Kathy Hinde, una instal·lació que amplifica el so del desgel en una mena de banda sonora del canvi climàtic; 
  • Piedras del camino, d’Oscar de la Fuente, el paisatge sonor del Delta transmès a través de les pedres extretes del camí natural d’Amposta fins la desembocadura;
  • Aresta de Marc Vilanova, una simfonia musical i lumínica de vuit saxòfons autònoms.

Aquesta exposició instal·lada a la segona planta de l’Arts Santa Mònica es podrà visitar fins al 29 de febrer.

El cap de setmana vinent, 7 i 8 de febrer tindran lloc les actuacions musicals audiovisuals, performances, accions sonores i presentacions a càrrec de NSDOS, que és novetat a l’Eufònic Urbà, i de Clara Brea, Jordi Salvadó, Sam Aaron, dvdv, Balfa i William Luke Valerio que ja van actuar a l’Eufònic de les Terres de l’Ebre.

Eufònic Urbà, l'extensió urbana del festival que se celebra a Terres de l'Ebre a finals d'estiu, torna a l'Arts Santa Mònica de Barcelona de l'1 al 29 de febrer. Ho fa amb una novetat important: l'exposició Tonalitats afectives, que ocuparà durant tot el mes de febrer la segona planta del centre d'art de les Rambles. Es tracta d'una proposta que recull instal·lacions que es van poder veure a les Terres de l'Ebre el passat estiu i d'altres de noves, unides per un mateix fil conductor. Així hi trobem sis artistes que en paraules del director d'Eufònic, Vicent Fibla, "es vinculen al gest líquid, i fan servir el procés indeterminat i la involuntarietat creativa com a eines de treball i processos de reflexió". Ho fan per parlar d'efectes i preocupacions globals, com ara l'inexorable canvi climàtic, o explorar les emocions experimentant amb l'aleatorietat dels algorismes o la memòria de l'espai.

Tres de les sis propostes que formaran part d'aquesta exposició han tingut el seu protagonisme dins Eufònic a les Terres de l'Ebre: Phase Transition, la instal·lació de Kathy Hinde, al centre d'Art Lo Pati, que amplifica el so del desgel en una mena de banda sonora del canvi climàtic;  Piedras del camino, d'Oscar de la Fuente, fruit de la seua residència a Balada, durant la qual va enregistrar el paisatge sonor del Delta per transmetre'l a través de les pedres extretes del camí natural d'Amposta fins la desembocadura; i Aresta de Marc Vilanova, una simfonia musical i lumínica de vuit saxòfons autònoms que es va presentar a l'edició del 2018 d'Eufònic, al Museu de Tortosa, amb la qual Vilanova explorava el component emocional de la música fent servir la intel·ligència artificial per compondre-la. Tres propostes que a l'Arts Santa Mònica es complementaran amb Aquaphoneia, dels canadencs Navid Navab & Michael Montanaro, una impressionant instal·lació que és una estrena a l'Estat espanyol, i que com la de Kathy Hinde juga amb el component líquid del so, però en aquest cas amb les vibracions de la veu i l'aigua destil·lades; Artificial Remnants i Neural Zoo de Sofia Crespo, artista resident a Berlín que va participar a Eufònic Campus a Sant Carles de la Ràpita explicant el seu treball basat en la creació a través d'estructures neobiològiques. I finalment Raquel Meyers que, amb Thread of Fate i Myopia for the Future, explora el potencial creatiu de la tecnologia vintage i l'obsolescència programada.  

Aquesta exposició, que s'inaugurarà el dissabte 1 de febrer, permetrà allargar durant tot un mes la presència d'Eufònic a l'Arts Santa Mònica. El cap de setmana següent, el 7 i 8 de febrer, tindran lloc les actuacions audiovisuals, performances, accions sonores i presentacions. Algunes com les de Clara Brea i de Jordi Salvadó són fruit d'una residència artística sobre el terreny, a la residència de Balada de Lo Pati, i reivindiquen el potencial creatiu del delta de l'Ebre dins l'àmbit de l'art sonor. D'altres com Sam Aaron o dvdv, o els artistes locals Balfa (Vinaròs) i William Luke Valerio (Amposta), van actuar a l'Eufònic de les Terres de l'Ebre, mentre que la performance del francès NSDOS, que vincula música, dansa i experimentació visual, és una de les novetats de l'Eufònic Urbà.

La llúdriga ja cria a la reserva natural de Sebes. És un important descobriment que ha fet el Grup de Natura Freixe, l'entitat que gestiona la reserva.

La gran diversitat d'hàbitats de la reserva de Sebes, un dels espais naturals més importants de les Terres de l'Ebre, la converteix en clau per a la conservació de la biodiversitat. A les seves illes fluvials hi busquen refugi sobretot els mamífers carnívors: llúdrigues, i també guineus, teixons, fagines i genetes.

En una d'aquestes illes fluvials, els tècnics de la reserva hi tenen instal·lades diverses càmeres per enregistrar els moviments dels animals. L'última revisió de les gravacions, fa dos dies, els ha donat la sorpresa: un vídeo on apareix una cria de llúdriga amb la seva mare. Una prova inequívoca que l'espècie -Lutra lutra- cria a la zona.

Arnau Pou, biòleg i responsable de l'àrea de conservació del Grup de Natura Freixe, no pot amagar l'alegria. Alegria doble: per una banda, la llúdriga cria; per l'altra, la demostració de la qualitat de la reserva, perquè aquest mustèlid només viu en rius molt nets.

"Que hi hagi llúdriga a la zona és senyal que l'hàbitat té una bona qualitat. Trobar-la amb una cria encara dona més senyals, i de fet deixa moltes portes obertes, perquè podem començar a plantejar la reserva com un gran reservori per poder dispersar tots aquests joves que van criant aquí aigües avall en aquest tram final de l'Ebre." 

De fet, ja fa temps que es té constància de la presència de la llúdriga al tram català de l'Ebre, després de moltes dècades sense tenir-ne notícies. El 2001 se'n van trobar excrements a la reserva de Sebes i fa deu anys que se'n capten imatges regularment a la zona. 

I des del mirador, alguns fotògrafs de natura han aconseguit amb molta paciència, fotografiar-ne; Un exemple, aquesta fotografia de  Batiste Estopà:

La recuperació de la llúdriga va començar als Aiguamolls de l'Empordà

Als anys 90, veient la regressió de l'espècie a Catalunya, es va engegar el Projecte Llúdriga des del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà per tornar-la a reintroduir a les conques de la Muga i el Fluvià. Fins i tot, se'n van anar a buscar exemplars salvatges a Extremadura. El projecte va ser un èxit, i no solament les llúdrigues van tornar a poblar els Aiguamolls, sinó que es van continuar escampant. Actualment, es troben a la majoria de rius de Catalunya.

 

font: https://www.ccma.cat/324/graven-per-primer-cop-una-lludriga-amb-la-seva-cria-a-la-reserva-natural-de-sebes/noticia/2981438/

Dilluns, 27 Gener 2020 16:19

Relleu Generacional a ca Jesús

El passat dia 31 de desembre,mentre ens preparavem per acomiadar l’any 2019,se li va fer un petit homenatge a la Maria Jesus Alabart,de la botiga de queviures Ca Jesus,en motiu de la seva jubilació.La botiga és un dels  establiments emblemàtics i més antics del poble(la Maria Jesus representa la tercera generació) que no tancarà les seves portes car el relleu generacional està assegurat ja que la seva neboda,Maria Romero,continua la tradició.

ACN Vinebre.-L'incendi de la Ribera d'Ebre, del qual s'han complert sis mesos, va ser el primer del territori originat per la combustió d'un cúmul de gallinassa. Mentre la instrucció judicial sobre la responsabilitat del foc segueix al jutjat de Falset, els Agents Rurals han fet aquest estiu una inspecció en profunditat a la comarca riberenca per detectar mancances i reforçar la seguretat dels femers a partir de les lliçons apreses en l'incendi. La campanya per minimitzar el risc recomana, entre d'altres, no excedir les 100 tones d'excrements ni tampoc acumular-les més de tres mesos en els dipòsits temporals - com ja requereix la normativa-, així com crear franges de seguretat d'un mínim de 25 metres si aquests femers estan prop de zones amb vegetació.

Mentre el jutjat d'instrucció de Falset manté obertes les diligències prèvies sobre l'incendi de la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, els Agents Rurals, que ja han declarat com a testimonis i perits en aquesta instrucció, han aprofitat aquests mesos per implementar algunes mesures de prevenció apreses arran d'aquell foc. "Coneixíem que la fermentació de matèria orgànica podia provocar incendis - hi ha antecedents similars al País Valencià- però mai n'havíem patit cap a les Terres de l'Ebre", ha apuntat Miquel Àngel Garcia, cap dels Agents Rurals al territori.La investigació de l'origen del foc de la Torre de l'Espanyol va concloure que un cúmul de gallinassa, que feia massa temps que acumulava matèria orgànica fora del femer i que estava molt pròxim a la vegetació, va fer combustió quan es van donar les condicions d'humitat i calor idònies. El vent es va encarregar d'escampar les flames per la zona boscosa, a través d'un barranc proper, i es va generar un dels incendis més importants del país, amb més de 5.000 hectàrees de bosc i camps de conreu cremats al nord de la Ribera d'Ebre, el sud del Segrià i les Garrigues. Uns 800 propietaris en van resultar afectats.Durant els mesos d'estiu, els Agents Rurals van desplegar a la Ribera d'Ebre una campanya d'inspeccions per certificar l'estat de la resta d'abocadors de matèria orgànica, dins i fora de les granges, fent treball de camp i amb l'ajuda tècnica de drons i càmeres tèrmiques. A les granges, un dels aspectes que redueix el risc d'incendi és que els femers estiguin impermeabilitzats amb superfície plàstica o de ciment. La normativa, el decret 153\/2019 sobre la fertilització del sòl i la gestió de les dejeccions ramaderes, ja ho requereix tot i que no específicament per aquest motiu sinó per evitar la contaminació dels sòls i aigües subterrànies per nitrats.En canvi, existeixen els dipòsits temporals d'excrements que molts pagesos acumulen als conreus per escampar després com a adob i que són encara "més perillosos", com ha recordat Garcia, "perquè estan al camp, prop de marges agrícoles i de vegetació". Entre altres, els dipòsits de fems al camp han de tenir una temporalitat. No es poden acumular més de tres mesos perquè d'aquesta manera disminueix el risc que es produeixin combustions. També es limita la quantitat del cúmul, a cent tones, i les distàncies que cal mantenir per respectar nuclis urbanitzats aïllats, carreteres o cursos d'aigües. Però els Agents Rurals han recomanat també als pagesos i ramaders que es creïn franges de seguretat sense vegetació de 25 metres, com a mínim, per allunyar-los de zones forestals o que les bases d'aquests dipòsits no es facin amb elements que incrementen el risc de combustió, com pot ser la palla.La inspecció a la Ribera d'Ebre s'ha fet en una quinzena de dipòsits i es promourà els pròxims mesos, primer a la Terra Alta, i també al Baix Ebre i al Montsià, on també s'han identificat "zones vulnerables". "Es parla amb els pagesos i es fa amb una funció pedagògica, d'anàlisi de risc, perquè es compleixi la normativa i per evitar que es torni a repetir el que va passar a la Ribera d'Ebre", ha resumit el cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre. Des del Departament han agraït la col·laboració dels ramaders i la "bona resposta" que han tingut.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/els-agents-rurals-reforcen-la-seguretat-dels-femers-arran-de-lincendi-de-la-ribera-debre/noticia/2975775/

Matí d'esport a Garcia amb la 12a Cursa Sant Silvestre.
Bona acollida de gent amb un temps una mica fred.

Els podis... masculí:
1er. Josep M. Alabart
2on. Ivan Castellví
3er.
Gregori Voltes
Femení:
1era. Agnès Abella
2ona. Ruth Martí
3era. Júlia Gallego

Felicitats a tots/es i moltíssimes gràcies per haver participat.

 

Recull fotogràfic de la Fira de Nadal 2019 de Garcia, que va tenir lloc el passat 15 de desembre.

 

 

Objectius

L’objectiu principal és implicar a la ciutadania en la presa de decisions responsables sobre el destí d’una part dels recursos públics, a través d’un sistema reglat de participació.

  • Fomentar la participació a través d’un procés inclusiu que arribi a tota la ciutadania, associada o no. I potenciar els òrgans de participació actius al municipi.
  • Conèixer les necessitats de la població i afavorir el debat col·lectiu per prioritzar-les.
  • Planificar la despesa municipal el màxim d’ajustada a les prioritats ciutadanes.

Segona edició

La segona edició dels Pressupostos participatius (2019-2020) comptarà amb 4 etapes principals:

  • Presentació de propostes per part de la ciutadania a títol individual o col·lectiu. Les propostes hauran de ser entregades a les oficines de l’ajuntament Fins el 31 de gener.
  • Estudi de les propostes. Les propostes admeses seran validades a nivell tècnic i econòmic.
  • Votació ciutadana. Es portaran a votació les propostes finalistes. El mes de març es realitzarà la votació per part dels veïns i veïnes de Garcia de forma presencial i lliure a les oficines de l’ajuntament.
  • Execució de la proposta més votada fins el 31 de desembre de 2020

Qui pot participar

  • Les persones empadronades a Garcia majors de 14 anys.
  • Entitats municipals.

 

Tipus de propostes

Al final s’escollirà una proposta la quantitat econòmica de la qual no superi els 20.000 € i sigui la més votada per petició popular.

 

Condicions de les propostes

Ser considerada una inversió, és a dir, tot allò que l'Ajuntament pot construir i adquirir i és perdurable en el temps.

Ser de competència municipal.

Ser realitzables tècnicament i viables econòmicament.

Respectar el marc jurídic i legal existent.

No ser una intervenció de manteniment obligatòria.

Les propostes han de ser valorables econòmicament.

ACN Móra d'Ebre.-La Ribera d'Ebre ha començat a desplegar un pla d'acció de quatre anys per enfortir els vincles entre productors locals, agents turístics i restauradors. Es pretén fer valer els productes locals creant circuits curts de comercialització i promocionar la Ribera d'Ebre, també, "des de la taula". Existeixen a la comarca unes 180 empreses productores que venen al client final i s'han iniciat accions per crear sinèrgies entre ells. Una d'elles ha estat la jornada, aquest dilluns, que ha reunit una quinzena de productors càrnics, d'oli, de mel, de vi o de dolços, entre d'altres. El pla també els ofereix assessorament per millorar la competitivitat i campanyes de sensibilització perquè es consumeixi producte de proximitat.

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha impulsat un pla d'acció per ajudar els productors locals a millorar el seu posicionament com a comarca agroalimentària. Un dels principals objectius és generar vincles i sinergies entre els productors però també amb la resta d'agents de la cadena de valor. Per aconseguir-ho cal generar circuits curts de comercialització. "Els productors creuen en el seu producte però ens perdem en el circuit de venda i cal sensibilitzar el tipus de compres de fem. Volem arribar al mercat més pròxim, a les botigues i a la restauració que en definitiva és el nostre turisme", ha assenyalat Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Com ha apuntat Carim, els visitants de la comarca han de poder trobar als restaurants el producte de la Ribera d'Ebre, perquè puguin tastar "el fruit de la terra" que visiten. "Seria bo que els nostres restaurants tinguessin aquest assortiment que sovint no tenen i ho hem de continuar treballant", ha dit. Per enfortir aquests vincles entre productors, empreses i agents socioeconòmics també s'organitzen jornades i trobades entre ells. Aquest dilluns una quinzena d'empreses agroalimentàries han pogut explicar i compartir les seves experiències i el valor afegit del producte que elaboren. "Una de les coses que ha aconseguit el pla és que ens coneguem gran part dels productors de la Ribera d'Ebre, que no ens coneixíem, i hem pogut obrir mercat en tots els sentits", ha explicat Joan Pellisa, ramader i pagès de Rasquera. "Esprem treure la Ribera d'Ebre del pou on està perquè és una comarca amb molt producte agrari de molta qualitat i ho volem potenciar", ha afegit. Els productors han participat en la diagnosi prèvia de necessitats que havia de treballar el pla i en les primeres jornades on s'han proposat crear una marca per als productes de la comarca amb l'objectiu de millorar la competitivitat de les empreses agroalimentàries. El Consell hi contribuirà amb la promoció i la comunicació del producte local, i amb campanyes per sensibilitzar també els valors del consum de proximitat.

 

font: https://www.ccma.cat/324/la-ribera-debre-desplega-un-pla-daccio-per-promocionar-se-a-traves-dels-seus-productes-des-de-la-taula/noticia/2969599/