Pere

Pere

ACN Batea.-L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha tret a licitació les obres de millora de la depuradora de Batea (Terra Alta), en les quals es preveu instal·lar un decantador primari, substituir bombaments i conduccions, i millorar la gestió de fangs. El pressupost de licitació és de 96.000 euros, i les obres duraran 4 mesos, des de l'adjudicació i la signatura del contracte. La depuradora de Batea funciona des del 2003 i té una capacitat de 555 metres cúbics per dia, l'equivalent per a una població de 3.700 habitants, gairebé el doble del cens actual del municipi terraltí.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/laca-inverteix-gairebe-cent-mil-euros-en-millorar-la-depuradora-de-batea/noticia/2939011/

Divendres, 02 Agost 2019 16:49

Programa de Festes Majors Garcia 2019

Ja teniu disponible el programa d'actes de Festes Majors. Una gran varietat d'actes per a totes les edats que faran que durant aquests dies no es pugui parar.

 

programa

Dotze càmeres de videovigilància controlaran des del 27 de juliol fins al 15 de setembre la zona dels Ullals de Baltasar, un dels paratges més singulars del parc natural del delta de l’Ebre, on, envoltades per un bosc d’eucaliptus, hi ha diverses surgències d’aigua dolça que emanen directament de les profunditats del subsòl. La missió d’aquestes càmeres és sotjar i confirmar la presència d’un ésser fantàstic en aquest espai natural i formen part del projecte Lo Gambusí, de l’artista Albert Gusi (Castellbisbal, 1970), guanyador de la convocatòria d’art públic i instal·lacions a emplaçaments singulars a les Terres de l’Ebre XYZ, que impulsa Lo Pati-Centre d’Art Terres de l’Ebre.

Gusi va documentar la presència d’aquest ésser mitològic de l’imaginari cultural ebrenc, als Ullals de Baltasar, el passat mes d’abril, i amb la seua intervenció efímera busca la complicitat dels visitants, per corroborar d’una manera més contundent la seua troballa. “L’objectiu final és que la gent visiti els Ullals, els observi més atentament i amb uns altres ulls. Això contribuirà a posar encara més en valor aquest espai natural”, afirma l’artista. Paral·lelament, la instal·lació de Gusi juga també amb la incomoditat que genera la presència de càmeres de videovigilància en un parc natural i els dilemes ètics que origina l’observació continuada a la qual estem sotmesos diàriament en molts espais públics.

El projecte artístic pretén també provocar la ciutadania a través de l’art contemporani. “Generar dubtes entre allò que és realitat i fantasia. A les Terres de l’Ebre, han anat proliferant els últims anys moltes espècies invasores, però mai s’ha pogut documentar un gambusí”, argumenta l’artista. Així, Gusi convida a tots aquells que visitin els Ullals que estiguin alerta, que prenguin fotografies de les possibles petjades o aparicions del gambusí i que les comparteixin a Instagram amb el hashtag#logambusi_XYZ. També es pot enviar informació i imatges al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

A banda de les càmeres de videovigilància, a l’entrada dels Ullals s’instal·larà un cartell informatiu que amb el títol Projecte de seguiment de lo gambusí vist als Ullals de Baltasar convida als visitants a escriure a l’adreça de correu abans esmentada explicant qualsevol “albirament, sospita o soroll estrany”. També s’han imprès 5.000 postals amb les mateixes indicacions que s’han distribuït per museus i equipaments públics del territori.

Aquest matí s’han començat a instal·lar les primeres càmeres de videovigilància als Ullals, en un acte en el qual han assistit l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs; el director dels Serveis Territorials de Cultura a l’Ebre, Ferran Bladé; el director del Parc Natural del Delta, Francesc Vidal; la directora de Lo Pati, Aida Boix; les codirectores d’XYZ, Antònia Ripoll i Eva Cajigos; i el mateix artista.

El proper dissabte, 27 de juliol a les 18:00 hores, tindrà lloc la inauguració de la instal·lació que consistirà en una batuda per trobar el gambusí. Es convida a tothom a assistir-hi i que portin estris com ara xarxes o cabassos per poder-lo caçar.

XYZ és una convocatòria bianual d’intervencions efímeres en espais singulars de les Terres de l’Ebre. Aquesta és la quarta edició i en les anteriors s’han dut a terme instal·lacions al pont penjant d’Amposta, el braç de Trabucador i les torres de la Carrova i Campredó.

El passat dimecres, 17 de juliol es va presentar la programació de les Sisenes Nits a la Baranova amb el següent programa:

Dia 2 i 4 d'agost: Nit Lírica. Recitals de lírica a càrrec de la darmosana Sara Blanch, soprano, David Alegret, tenor, acompanyats al piano de Josep Buforn i el cor The Beauty Fools.

Aforament limitat. Entrades numerades. Venda anticipada a partir del dilluns 22 d'agost. Preu: 15 i 25€

 

Dia 9 d'agost: Nit Escènica. Lectures dramatitzades de l'obra "Frankenstein sóc jo" de Clàudia Cedó amb Enric Cambray i Júlia Truyol i després concert de Paula Grande. (entrada gratuïta)

 

Dia 17 d'agost: Nit Cinematogràfia. Projecció del curtmetratge "Proyecto VIH", de Carla Simon. Amb la presència de la directora i alguns del actors del curt. Després projecció de la pel·lícula "Estiu 1993". (entrada gratuïta)

 

Dia 24 d'agost: Nit Musical. Concert. (entrada gratuïta)

Les Nits a la Baranova col·labora amb la iniciativa #rebrotem, de suport als afectats de l'incendi forestal que va afectar a part de la Ribera d'Ebre, Garrigues i Segrià.

Si necessiteu més informació podeu posar-vos en contacte directament amb l'Ajuntament o amb la Joana (691.21.33.41)

 

 

La projecció de Lazzaro Felice, finalment al Casino i no a la plaça de Lo Pati tal com estava previst, a causa de les previsions meteorològiques, va tancar ahir la quarta edició de mónFILMAT, el Festival Internacional de Cinema i Paisatge que organitza Lo Pati-Centre d’Art Terres de l’Ebre. Ha estat l’edició amb més públic, un total de 1.154 espectadors que han passat per alguna de les vint sessions programades. Les que més públic han tingut han estat les projeccions a l’aire lliure amb food truck, destacant la inauguració amb Ojos Negros, amb l’actuació musical de Raül Refree; seguit de la projecció del documentalGràcies per la pluja a Poblenou del Delta.

Paral·lelament, també va despertar especial interès la taula rodona Cinema,  Paisatge i Territori, moderada per la crítica d’art i cinema Marla Jacarilla, que ha reunit les reflexions de diversos directors del territori: Manel Raga i Pau Itarte, d’Ulldecona; Lucia Alemany, de Traiguera (Baix Maestrat); Marta Viña, amb arrels familiars a Bot i la Terra Alta; i Javi Araguz, actualment establert a Camarles. Tots cinc directors emergents van destacat les dificultats amb què topen a l’hora de tirar endavant els seus projectes, així com la necessitat de poder expressar el seu punt de vista personal i d’autor en els treballs audiovisuals. Respecte a la presència del paisatge als seus films, Marta Viña, va apuntar que li hagués resultat impossible gravar Anne, el seu primer llargmetratge presentat dissabte a mónFILMAT, a un altre paisatge que no fos el de la Terra Alta; mentre que Manel Raga va destacar que li resulta molt difícil gravar en paisatges que no coneix. També Lucia Alemany, tenia clar que havia de rodar La inocencia, el seu primer llargmetratge encara no estrenat, a Traiguera. No obstant ha admès que molts plans generals del poble han acabat caient de la seua pel·lícula.

D’altra banda, en aquesta quarta edició de mónFILMAT també s’han establert els primers vincles internacionals. No només amb el Festival de Cine Ecuatoriano de Kunturñawi, festival convidat, amb la presència de la seua directora, Piedad Zurita i la projecció de la pel·lícula multipremiada Cenizas; sinó també amb el Regard Festival, Festival Internacional de Curtmetratges de Sanguenay  del Quebec. La directora i programadora d’aquest festival, Marie-Elaine Riou també ha estat present a mónFILMAT el que ha permès un primer contacte per a futures col·laboracions. Tan Zurita com Riou, han destacat la singularitat de mónFILMAT. “Ens sembla interessant aquesta selecció de pel·lícules a partir del paisatge com element primordial”, han assenyalat al mateix temps que també han destacat com a punts forts del festival la connexió amb el públic i el fet que algunes projeccions s’acompanyin de sopars, esmorzars o degustació i de vins.

Aquest any, en cadascuna de les sessions de curtmetratges hi hagut votació popular per tal que el públic escollís el millor curt. Els resultats han estat aquests: mónANIMAT, On the Cover, de Yegane Moghaddam; Misteri i Paisatge, El viatge, d’Alberto Evangelio; i Humor i Paisatge, Burka City, de Bracq Fabrice.

ACN Flix.-Compromís total de coordinació entre l'administració de l'Estat i la Generalitat per fer front a les conseqüències i a la reparació dels danys per l'incendi de la Ribera d'Ebre. Aquesta ha estat la principal conclusió de la reunió que han mantingut representants del govern espanyol i el català amb alcaldes i altres sectors a Flix. Encara no han pogut detallar ni quantificar les pèrdues del sector agrari ni la dimensió dels danys, però han precisat que algunes de les ajudes directes als productors afectats ja estan disponibles i es poden sol·licitar. De moment, doncs, el pla de xoc es troba en marxa però amb poques concrecions, més enllà de la voluntat administrativa de coordinar i agilitzar al màxim les mesures. També, sobre el paper, a mig i llarg termini, amb la voluntat d'extreure les lliçons d'aquest cas i evitar que es repeteixin en el futur. Les administracions es tornaran a reunir al setembre.

Sense valoració concreta d'afectacions ni previsions de volum d'ajuts, els representants de les administracions catalana i estatal, han subratllat el compromís de coordinació com un dels principals acords de la trobada d'aquest dissabte. Així ho han constatat tant la consellera de Presidència, Meritxell Budó, com la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. En la reunió hi ha participat també representants de les diputacions, de la URV o de les cambres de comerç."El més important és que estem compromeses en la recerca de solucions i no crear més problemes dels que tenim", ha manifestat Cunillera, apel·lant al "respecte institucional" cap als pagesos afectats i de treballar al marge de "diferències polítiques i diferents projectes de països". "Cal que ens respectem les competències de cadascú però que hi hagi un compromís de les institucions per treballar en una mateixa línia. No es tracta de fer-nos una foto ni posar-nos una medalla", ha afegit.La major part de la dotació econòmica dels ajuts dependrà del govern espanyol, segons ha remarcat Cunillera, qui ha precisat en aquests moments ja s'han posat en marxa les mesures d'ajut "ràpid" que preveu el decret 107 davant necessitats urgents. Budó ha reconegut que, un cop esbossada la diagnosi aquest dissabte, ja estan en marxa ajuts directes i d'altres seran canalitzats a través de les administracions. Dilluns, els es mantindran reunions "tècniques" per detallar amb major concreció aquestes actuacions en la línia de posar en marxa immediatament els regadius i evitar pèrdues majors.Les delegacions del Govern, tant de les Terres de l'Ebre com de Lleida, seran les encarregades de centralitzar la informació provinent dels municipis i afectats per anar implementant aquest pla de xoc, encara en fase molt incipient. També la delegació del govern espanyol ha posat a disposició dels ajuntaments dels municipis petits afectats el personal de les subdelegacions per poder tramitar les demandes dels afectats i els corresponents expedients. Al marge de la coordinació, han coincidit tant Cunillera com Budó, l'altra clau de tot plegat és l'"agilitat" en la resposta de les administracions davant situacions dramàtiques, amb pagesos que han perdut els conreus, les collites i hauran d'invertir molts diners per poder recuperar la producció en els pròxims anys. Sobre el paper, el compromís de les administracions en la recuperació de la zona afectada vol anar molt més enllà de la immediatesa i fixar-se també en el mig i llarg termini. D'una banda, segons ha apuntat Cunillera, per evitar que casos com aquest es repeteixin. Per això, considera, cal extreure les lliçons necessàries en un context de canvi climàtic i d'abandonament dels terrenys de conreu que ho afavoreix. En aquest context, Budó ha recordat que al setembre es posarà en marxa la mesa del programa País Viu, País d'Oportuntitats amb una comissió interdepartamental, per fomentar el desenvolupament de comarques com la Ribera d'Ebre i evitar el seu despoblament.Exemple d'adaptació a l'emergència climàticaMés concret en aquest àmbit s'ha mostrat l'alcalde de Flix, Francesc Barbero. "No volem que d'aquí cinc o deu anys hàgim recuperat la situació d'abans de l'incendi sinó que volem anar cap a un model de territori més resistent als incendis", ha defensat. Davant d'això, ha apostat perquè la tecnologia jugui un paper important i es posin en marxa mesures i estudis -amb la possible sol·licitud d'algun programa Life, per exemple- per convertir el cas d'aquest incendi en "un exemple extrapolable de com adaptar-se a l'emergència climàtica". "Quan als pobles d'interior se'ns crema el terme municipal, se'ns crema una part de les nostres ànimes, la trobada d'avui ens ajudarà a intentar posar la primera pedra de la recuperació", ha tancat el batlle.Barbero, a més, ha celebrat la "voluntat d'entesa" entre les administracions catalanes, estatals i locals i la implicació dels agents del territori. "Farem tots plegats l'esforç per anar el més ràpid possible perquè entenem que els afectats necessiten respostes urgentíssimes per poder reprendre les explotacions", ha subratllat l'alcalde. Segons ha precisat, caldrà reparar les xarxes de camins, gestionar la biomassa, protegir urgentment el sòl perquè no es degradi amb les pluges de la tardor sobre la zona cremada i, sobre tot, fer arribar els ajuts als propietaris afectats al més aviat possible per evitar que les collites dels anys següents es vegin el menys afectades possible.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/compromis-de-coordinacio-entre-les-administracions-per-fer-front-als-danys-de-lincendi-de-la-ribera-debre/noticia/2933551/

ACN Flix.- La plataforma Rebrotem ha engegat una campanya de crowdfunding per recaptar entre 50.000 i 250.000 euros per ajudar els afectats per l'incendi de la Ribera d'Ebre, Les Garrigues i el Segrià. El col·lectiu ha fet una crida a la solidaritat de tot el país aquest dissabte des de Flix (Ribera d'Ebre) per donar resposta als danys causats per un foc que encara no està extingit. El portaveu de Rebrotem, Roger Heredia, ha explicat que es podran fer aportacions de diversos imports i que així es podrà apadrinar hectàrea per hectàrea la superfície calcinada -més de 5.000 en total-. També tenen previst organitzar activitats solidàries, com partits de futbol o concerts, durant els propers tres mesos.

"El sud de Catalunya demana solidaritat als nostres germans, que ens ajudin, nosaltres ja ens arremangarem i ens posarem a recuperar el sector primari, que és el tresor d'aquestes terres", ha subratllat el portaveu de la campanya Rebrotem. La iniciativa, nascuda fa una setmana arran de l'incendi que ha calcinat unes 5.000 hectàrees a les comarques de la Ribera d'Ebre, Les Garrigues i el Segrià, vol aglutinar i coordinar tots els ajuts per als afectats. Per això, han posat en marxa una campanya de crowdfunding a través de la pàgina web rebrotem.cat. El col·lectiu ha explicat que hi ha pagesos que no poden regar les seves oliveres perquè el foc ha cremat el sistema de regadiu. Davant d'això, ha destacat que volen donar una resposta als afectats en els pròxims 40 dies amb els diners recaptats. "Ens toca arremangar-nos per tornar a cultivar aquestes terres i recuperar els espais agrícoles i forestals i posar en valor el territori i la urgència que necessita", ha afegit Heredia. Segons els responsables de la iniciativa, les persones que vulguin ajudar podran fer donacions de 10, 50, i 80 euros. Els participants rebran un premi segons l'import, com samarretes o ampolles d'oli per posar en valor el producte de les comarques afectades. També podran de forma simbòlica el seu nom a les parcel·les i així apadrinar-les. A banda, des de la plataforma també han reivindicat que l'incendi han de servir per repensar el model agrícola del país. "Si perdem el principal valor que és la terra, la ramaderia i l'agricultura ho perdem tot, ens ha tocat patir aquest incendi horrorós, catastròfic, hi ha persones que ho han perdut tot", ha dit Heredia, qui ha recordat que el consum responsable de productes del territori és una de les millors fórmules per ajudar el sector a recuperar-se.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/la-plataforma-rebrotem-crida-a-la-solidaritat-i-espera-recaptar-250-000-euros-per-als-afectats-de-lincendi/noticia/2933530/

ACN Caseres.-El Pla de Fosses segueix recuperant víctimes de la Guerra Civil a la Terra Alta. Aquests dies s'excava la zona del Mas del Primo, a Caseres, i el Mas del Cabo i el barranc de Trufes, a Batea. Són tres emplaçaments del front de la silenciada Batalla del Riu Algars, uns combats molt violents on es van produir més de 3.000 baixes, la majoria republicans i brigadistes internacionals que defensaven la retirada del front d'Aragó, abans de la Batalla de l'Ebre. Els arqueòlegs fins i tot busquen víctimes a peu de carretera, al costat de l'N-420, i és que els comandaments franquistes van donar l'ordre de deixar les restes dels soldats republicans en superfície "per fer un escarni i desmoralitzar" les tropes republicanes que es retiraven en direcció a l'Ebre.

A les fosses de Batea i Caseres es recuperaran víctimes de la Batalla del Riu Algars. Es va produir entre finals de març i principis d'abril de 1938. L'exèrcit republicà va crear una línia defensiva al llarg del riu, que fa de límit administratiu entre la Terra Alta i el Matarranya, per intentar aturar l'avanç del front franquista. Els combats van ser molt intensos i l'exèrcit republicà va acabar amb més de 3.000 baixes, molts d'ells brigadistes internacionals. Els nacionals van trencar la defensa la matinada del 2 d'abril. La següent gran contesa de la Guerra Civil ja seria la Batalla de l'Ebre, que va començar el 25 de juliol de 1938.En aquell combat els comandaments franquistes van donar dues directrius al seu exèrcit. "Una era executar tot aquell presoner republicà que no tingués nacionalitat espanyola i que les restes de tots els soldats morts quedessin en superfície perquè signifiqués un escarni per a les tropes republicanes que s'estaven recuperant en direcció a l'Ebre, per desmoralitzar i treure les ganes de seguir combatent", ha explicat Aitor Garcia, historiador de Batea que ha editat una obra per documentar aquella batalla. Això ha suposat també que, 81 anys més tard, els cossos apareixen sense excavar massa i al costat mateix de les carreteres, a tocar, per exemple de l'N-420. És el cas de la fossa del Mas del Primo, a Caseres, que aquest dijous han començat a obrir els arqueòlegs. Segons les fonts orals, hi ha enterrades les restes de brigadistes internacionals i com ha recordat la consellera de Justícia, Ester Capella, que l'ha visitat, els cossos haurien estat sepultats als cràters de les bombes i a les mateixes trinxeres.Antonio Montserrat és el propietari de la finca. Recorda que quan tenia uns deu anys, es van endur els cadàvers d'alguns soldats. "Van trobar set cartutxeres i sabates i voltava per aquí un crani que el meu padrí, al final, va amagar en un rostoll perquè no el veiéssim més", ha explicat. "Mai vam tocar res. Només van treure dos o tres soldats, no tan prop de la carretera i els van prendre", ha detallat. El seu avi Josep li havia explicat que durant els combats els van alertar de possibles bombardejos i van marxar del mas, on vivien. Van anar fins a Bot i en tornar, un tros de mas havia estat derruït i es van trobar tota la finca amb matalassos i estris del que havia estat un campament de soldats. "De projectils i material en trobàvem molt. No fa molts anys encara vaig avisar els Mossos. Llaures, llaures i encara en surt algun", ha recordat Montserrat. "El meu padrí ho posava en una cova a la muntanya, ho colgava de rama, ho encenia i els feia petar allí dins perquè així no passava res", ha afegit. Batalla de les forces d'elitGarcia ha explicat que al llarg de tota la Guerra Civil, només es van aglutinar i concentrar tots els brigadistes internacionals en dos moments: la Batalla de Casp i també la dels Algars. "Posen un campament aquí i es reforcen amb els efectius que tenien a les bases d'Albacete, que després es tanquen. Venen amb el suport de més unitats d'elit, com la 11a Divisió de Líster i altres unitats de xoc", ha detallat Garcia. Passat el combat, no hi va haver un tractament de les restes en fosses i es van degradar allí on van morir. "A les cunetes de la corba de Sant Joan n'hi havia molts i els van treure fa uns seixanta anys", recorda Montserrat. Va ser una batalla molt violenta, i amb els cossos ens superfície, les restes s'han degradat. Tot l'exèrcit sollevat estava esperant, a la zona dels Algars, per a la Batalla de l'Ebre. "Hi havia molt control sobre la població local i els casos que hem trobat de memòria oral que van fer enterraments de restes humanes, diuen era molt superficial. Dos pams i molt ràpid per tal que no t'enxampés la Guàrdia Civil o els soldats que hi havia", ha apuntat l'historiador. "Totes aquestes circumstàncies han suposat, sobretot per a la historiografia de postguerra, l'oblit de la batalla", ha lamentat Garcia. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat que les fosses s'obren per tancar "dols" i perquè les famílies i el país "puguin començar a recordar". "Volem recuperar aquells soldats enterrats en aquelles condicions, intentar identificar-los i sepultar-los dignament. Posar-los noms i cognoms, saber qui són i rendir-los l'homenatge que es mereixen després d'anys de silenci, un silenci que ha estat deplorable que es mantingués en plena democràtica", ha defensat la consellera. Dues fosses més A més del Mas del Primo, també han començat els treballs d'excavació a Mas del Cabo, a la vall del Riu Algars, i s'ha conclòs aquesta mateixa setmana l'excavació del barranc de Trufes. Segons les fonts orals, hi havia un brigadista internacional enterrat, però la zona s'ha obert i no s'hi ha trobat res. Abans de l'excavació, els arqueòlegs hi van trobar un fragment d'húmer i no descarten que el soldat hi hagués estat enterrat, però les restes podrien haver-se perdut a causa de les pluges i el pas del temps.En dos anys de funcionament, el Pla de Fosses ha facilitat l'obertura de 17 fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l'inici del Pla, només s'havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos. Capella ha recordat que al país hi ha més de 500 fosses amb més de 20.000 víctimes. Amb el programa d'identificació genètica s'han identificat 5 persones recuperades de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/lobertura-de-tres-fosses-a-caseres-i-batea-posa-el-focus-en-la-silenciada-batalla-del-riu-algars/noticia/2933023/

ACN La Fatarella.-Els Bombers han donat per estabilitzat cap a un quart de set de la tarda un incendi a la Fatarella (Terra Alta) que cremava des de dos quarts de quatre, i que segons els Agents Rural ha afectat una superfície de dues hectàrees de zona forestal. Deu dotacions del cos d'extinció d'incendis, una de les quals aèries, han treballat per atacar les flames amb el suport de la Unitat Militar d'Emergències (UME), desplaçada a Catalunya per l'incendi de la Ribera d'Ebre. A causa d'aquest incendi ha calgut tallar dues carreteres entre la Fatarella i Vilalba dels Arcs, concretament la TV-7333 i la TV-7331.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/els-bombers-donen-per-estabilitzat-un-incendi-a-la-fatarella-que-ha-cremat-dues-hectarees-de-zona-forestal/noticia/2931591/

ACN Cornudella de Montsant.-La Plataforma pel Riu Siurana ha denunciat a través d'un comunicat l'endarreriment i la "falta de compromís" de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en la convocatòria de les reunions de la Taula de l'Aigua. L'organisme es va constituir el passat desembre per tal de consensuar el volum de captació i els usos de l'aigua que van del Siurana cap a la riera de Riudecanyes i hi tenen representació administracions, regants i entitats ecologistes i agràries. La plataforma ha afirmat que tan sols es van fer dues reunions en les dates previstes i que la tercera, que s'hauria d'haver fet a l'abril, encara no s'ha convocat. Els ambientalistes també han lamentat que un 90% de l'aigua que recull el pantà de Siurana es transvasa a la riera de Riudecanyes. Això, han assegurat, deixa el riu pràcticament sec la major part de l'any.

En la nota, la Plataforma pel Riu Siurana ha assenyalat que en la Comissió de Desenvasament Siurana - Riudecanyes es va acordar transvasar la mateixa quantitat d'aigua que en els últims anys, fet que "deixa un cabal del tot insuficient per mantenir la vida al riu i que a hores d'ara deixa el riu completament sec". Per als ecologistes aquest fet fa que s'incompleixin "totes les normatives mediambientals" i han recordat que el Siurana forma part "en la seva totalitat de la Xarxa Natura 2000, és Zona d'Especial Protecció de les Aus i Lloc d'Importància Comunitària".El col·lectiu també s'ha preguntat "si la convocatòria de la Taula respon efectivament a una voluntat de solucionar el problema de fons o és només un intent de desmobilitzar un moviment molt actiu els últims anys, amb promeses que no hi ha cap voluntat de complir".Conflicte llargEl setembre de l'any passat el Consell Comarcal del Priorat va demanar a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) l'eliminació de la concessió del cabal concedit del riu Siurana a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, o una reducció substancial, i que s'adeqüi a les figures de protecció actual del Siurana. Per la seva banda, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes sempre ha alertat que una solució parcial pot fer perillar la supervivència del sistema i de l'activitat agrària que es desenvolupa a partir d'aquesta infraestructura. La Comunitat és una corporació de dret públic, constituïda l'any 1904 i adscrita a l'Agència Catalana de l'Aigua, que gestiona les infraestructures i els usos de l'aigua del sistema Siurana-Riudecanyes, d'acord amb els drets adquirits pels seus membres. La Comunitat agrupa 3.000 famílies del Baix Camp dedicades fonamentalment als cultius de l'avellana i l'olivera, i subministra aigua de boca als municipis de Reus i altres dins l'àrea de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.Al seu torn, els ecologistes fa temps que denuncien el transvasament d'aigua del pantà de Siurana al de Riudecanyes. Entitats com 'Volem lo Riu Siurana Viu' i GEPEC han criticat la reducció progressiva del cabal ecològic al riu. Per això, han plantejat inversions addicionals al Baix Camp que garanteixin el subministrament a tots els sectors implicats. Enmig del conflicte hi ha la polèmica per un suposat ús fraudulent de l'aigua que estarien fent diferents administracions públiques del Baix Camp i Priorat, amb un perjudici directe per a l'agricultura i la pagesia. Segons va denunciar la CUP, aigua que hauria d'estar destinada només a usos agrícoles en realitat té un ús de boca, o industrial i recreatiu.