Es tracta d’una documentació fonamental per entendre l’estructura econòmica i social de la població riberenca durant bona part del segle XX, així com l’esforç de la pagesia local per comercialitzar els seus productes de forma cooperativa
L’ingrés del fons de la cooperativa l’Agrícola de Garcia a l’Arxiu Comarcal
A finals del passat mes d’abril l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) va traslladar a les seves instal·lacions el fons de la cooperativa l’Agrícola de Garcia, un conjunt de documents que comprèn el període cronològic entre els anys 1939 i 2022, el qual està format, prèviament al seu tractament arxivístic, per 132 capses de documentació, equivalents a 13,2 metres lineals.
El fons, que està pendent de la signatura definitiva del contracte de cessió en comodat entre el Departament de Cultura de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i el Sr. Lluís Perpiñá Cedó, president d’Unió Fruits SCCL, cooperativa absorbent de l’Agrícola de Garcia, ha estat ingressat a l’ACRE en virtut de l’acord del Consell Rector d’Unió Fruits SCCL, dut a terme el passat 18 de desembre de 2025, en què s’acordà cedir el seu fons documental en comodat a la Generalitat de Catalunya per tal que fos gestionat per l’arxiu riberenc.
El fons de la cooperativa l’Agrícola de Garcia
El moviment cooperativista inicià la seva activitat a la població de Garcia l’any 1922 a l’ampara del Sindicato Agrícola de Garcia. Com en el cas d’altres sindicats del territori, mitjançant aquesta organització agrària es pretenia disposar d’una institució que vetllés pels interessos dels productors locals, a més dotar-los d’eines col·lectives per afavorir el procés de producció i comercialització dels productes locals, especialment l’oli i el vi.
El 1931, gràcies a la voluntat d’alguns agricultors del poble motivats per buscar unes millors condicions per comercialitzar la seva producció, es constituí L’Agrícola de Garcia, formada per 25 socis fundadors, i es començaren a construir les instal·lacions de l’empresa a través de jornals voluntaris. Segons algunes referències, que no s’han pogut corroborar documentalment, constava com adherida al sindicat anarquista CNT (Confederació Nacional del Treball) i, probablement, el seu president en aquest període fou Francesc Montamat Domènech
Fins l’any 1941 l’Agrícola de Garcia disposà d’unes instal·lacions força precàries, però en aquest moment històric, ja plenament situats en l’etapa franquista, van començar les obres de remodelació i d’ampliació de les seves instal·lacions, actuació que havia de permetre unes millors condicions per rebre i transformar la producció agrícola local, així com ampliar el nombre de socis, la qual prosseguí amb força intensitat durant els anys 60 del segle XX. Un altre canvi molt significatiu en la història de la Cooperativa, tot i que molt més proper als nostres dies, fou la posada en funcionament d’una agrobotiga pròpia l’any 2015.
El fons de l’Agrícola de Garcia destaca pel seu volum, tot i tractar-se d’una població petita, així com per la continuïtat de les sèries documentals que en formen part des de l’any 1939, data en què trobem els primers testimonis escrits. Cal posar èmfasi en que no s’ha conservat documentació entre l’any de la seva fundació i la data citada més amunt, circumstància que dificulta conèixer el procés de creació de la cooperativa i les vicissituds dels seus primers anys de funcionament.
Entre les principals sèries conservades al fons de l’Agrícola de Garcia trobem els llibres d’actes de la seva Junta General, els documents comptables, els registres de socis, la documentació relativa als diversos projectes d’obres per ampliar les instal·lacions de la Cooperativa o, per tal de destacar una altra tipologia documental, els llibres de registre dels productes entregats pels socis de la cooperativa —probablement la documentació més voluminosa dins el fons documental—entre els què predominen el raïm, de diverses variants, i les olives.
En conseqüència, el fons de la cooperativa l’Agrícola de Garcia esdevé un testimoni indispensable per entendre l’estructura econòmica de la població de Garcia durant bona part del segle XX i, especialment, per documentar l’esforç de la pagesia local per aconseguir una millor distribució i comercialització dels seus productes agrícoles.
